L’arqueòleg que parla del futur

En una entrevista amb Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio sobre el futur de la humanitat i a propòsit del llibre La vida als extrems del metge, científic i escriptor blanenc Salvador Macip, vaig sentir que assegurava que “els éssers humans som una mala herba perquè mai morim”. Em va tranquil·litzar i em van venir ganes de llegir el seu llibre. Però si escric que aquesta afirmació va contribuir a tranquil·litzar-me va ser perquè el dia anterior havia estat parlant amb el prehistoriador, arqueòleg, antropòleg, geòleg i paleontòleg Eudald Carbonell sobre el darrer llibre que ha publicat, De la caverna al cosmos, i, francament, vaig quedar una mica espantat amb alguna de les afirmacions que va fer. Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és tot un personatge. Un dels descobridors del jaciment d’Atapuerca i fins fa poc codirector del Projecte Atapuerca, encara al capdavant de la Fundació Atapuerca. Ha rebut el premi Príncep d’Astúries entre altres distincions. Viu a Burgos des de fa anys i abans va passar molt de temps a Tarragona, on era director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i de l’Evolució social de la URV. És un personatge singular, sempre amb salacot quan treballa i amb barret quan vam conversar. Jo el recordo de fa molts anys a la Girona de finals de la dictadura, militant de Bandera Roja primer i del PSUC després, i cervell del túnel que volien fer a la presó de Girona per alliberar Xavier Corominas, que s’hi va passar quinze mesos. Solé Tura ho va prohibir expressament.

El seu llibre és una obra barreja de ciència i filosofia feta des d’una mirada humanista en què Carbonell, que es defineix com “un pessimista amb esperança”, augura que l’espècie humana tal com la coneixem està condemnada perquè el creixement exponencial ens està portant al col·lapse. L’Eudald, que adverteix que ell és arqueòleg i no pas futuròleg, diu que ha escrit el llibre perquè té interès i sent preocupació per l’esdevenir de la nostra espècie i que ha intentat explicar en un llenguatge concís i entenedor qüestions molt complexes, que el fan reflexionar.

De fet diu que ara, que ha complert 71 anys, li cal temps per pensar i per escriure i que per això s’ha jubilat. Ja no fa més de cent trenta conferències anuals, i ho ha rebaixat a poc més de trenta, però segueix intentant explicar cap a on anem. Per exemple, amb la intel·ligència artificial, els avanços tècnics i tecnològics en el camp de la medicina i els nous mitjans de transport que ens faran superar les barreres del temps i de l’espai, assegura que ben aviat subsistiran quatre espècies: la genètica original, humans editats genèticament, els humans dissenyats per resistir malalties i els cíborgs. “La revolució científica tecnològica ens porta de forma irreversible a la transhumanitat”, assegura. I de la mateixa manera afirma que els Homo sapiens desapareixerem. Alerta de la globalització com un gran perill perquè ens porta a la uniformització i assegura que a l’univers hi ha vida intel·ligent. Sempre és un plaer escoltar Carbonell, és clar que després et quedes més tranquil quan Salvador Macip diu allò que “els éssers humans som una mala herba perquè mai morim”.