Pensament prim?

A tomb de la notícia que en Jordi, pastor de Sant Jaume de Llierca propietari d’un ramat de 1.000 ovelles, va fer pública per dir que plegava, el fotoperiodista Jordi Borràs va fer una piulada que començava així: “Més pastors i menys hotels”, i tot seguit desenvolupava breument l’argumentació que li havia permès arribar a una conclusió tan descabellada i contundent. Ja sabem que les xarxes no són un espai propici per aportar pensaments estructurats, per bé que les afirmacions així de contundents i sense matisos són voluntat de qui les fa. El que amaga Borràs amb la seva proclama és aquesta ideologia que impera ara en certes tribus d’una tendència ben marcada que es mouen sempre a còpia d’eslògans com si fossin els deu manaments, un fet que els impedeix aprofundir en el que diuen, per més barrabassada que sigui, perquè amb qualsevol petita controvèrsia se’ls desmunta l’argumentari.

Per a ells, l’obcecada fòbia al turisme és argument suficient i absolut per justificar qualsevol de les seves afirmacions, sense més explicacions, i menys amb explicacions que podrien entorpir aquest sentiment de “la veritat soc jo i per tant no hi ha res més a discutir”. Però discutim-ho una mica, encara que sigui amb poques esperances. En primer lloc, cal dir que la gran majoria de turismòfobs en algun moment de la seva vida han estat o seran turistes que s’allotjaran en hotels, o ho són ara mateix, i ho podran fer perquè hi ha hotels oberts a la seva disposició. Només cal mirar els milers de cotxes que aquests dies sortiran de les ciutats per anar a la muntanya, a esquiar o a la platja, i molts s’allotjaran en hotels.

Que un pastor deixi la seva feina entenc que té a veure amb el fet que li ha arribat l’hora de la jubilació i no té relleu, però segur que no té a veure amb el fet que hi hagi hotels. D’això, n’estic segur. I diria més: tot el sector primari s’aprofita dels milions de turistes que ens visiten, ja que aquí han de menjar i consumeixen els nostres productes, i, sense ells, els nostres productors només tindrien dues possibilitats: reduir la producció o incrementar l’exportació, i exportar requereix una infraestructura que molts productors no podrien tenir mai i estarien en mans dels grans distribuïdors. Ja he dit suara que desconeixia les causes del retir del pastor, i realment és una pena que una explotació plegui perquè és una entitat que deixa de crear riquesa, i una de les tasques més importants de tot govern ha de ser que el sector primari sigui capaç de proporcionar-nos la sobirania alimentària. Un objectiu que hauria de ser estratègic, a més dels beneficis que aporta a l’ecologia del territori, que no són gens menyspreables. Però aquesta valoració altament positiva de la tasca del pastor en cap cas ha d’excloure el turisme. Ben al contrari: les dues activitats es complementen.

I una altra consideració important a tenir en compte: l’ocupació que generen els hotels i el turisme. Hi ha subsectors que en depenen i també tenen una alta ocupació. És per això que defensar la bona feina d’un pastor i de tots els pastors de manera excloent respecte als hotels em sembla una simplificació absurda, ja que una cosa té poc a veure amb l’altra. És com voler barrejar naps amb cols.

Aquest pensament prim (pensament sense argumentar) que utilitza en Jordi Borràs, que és representatiu d’una tribu minoritària però que té molta presència mediàtica, amb les seves accions turismofòbiques, està convertint les ciutats en platós de conflictivitat. Alguns n’han fet ideologia i d’altres, una manera de viure.