L’amiant i l’aigua potable
La retirada de cobertes amb amiant, en edificis públics primer i després en els privats, començarà a ser una realitat aquest 2025, segons ha anunciat el govern de la Generalitat. Es calcula que seran retirades, a tot Catalunya, unes 800.000 tones d’amiant, material tòxic molt utilitzat per a la construcció i xarxes de serveis públics entre el 1960 i el 2000, com a part de l’anomenat fibrociment (ciment amb fibres d’amiant). L’anunci de la retirada de cobertes d’aquest material (popularment conegut com a uralita, el nom de la primera fàbrica que el va comercialitzar) és una bona notícia, és clar, però què passa amb les canonades amb amiant presents encara en les xarxes d’abastament d’aigua potable dels municipis? Un informe de la síndica de greuges de Catalunya, del juliol del 2024, exposa que és necessària també la retirada d’aquest material de les xarxes de subministrament, “atès que es troba en contacte amb l’aigua de consum i no s’ha descartat definitivament que la ingesta de les fibres d’amiant no representi cap perill per a la salut ni per al medi ambient”. Hi ha legislació europea, estatal i catalana amb relació a la qualitat de l’aigua potable, en el sentit que els materials utilitzats per transportar-la no suposin un risc per a la salut de les persones. Tot i així, probablement hi ha molts municipis que encara presenten trams de canonades amb amiant en les seves xarxes d’aigua potable (i també de plom, un altre element a evitar), però ni s’han plantejat començar a substituir els materials tòxics per altres no nocius. Bona part d’aquests tampoc disposa d’un mapa per localitzar els punts problemàtics i actuar en conseqüència, tot i que hi ha alguns programes d’ajuts d’entitats supramunicipals destinats a detectar els trams perillosos. Sobretot en pobles petits, la instal·lació d’aquestes xarxes de subministrament d’aigua va ser, en el seu moment, una gran consecució, donat que, fins llavors, l’abastament quotidià es regia a base de pous i fonts, privats i públics. Ara bé, d’això fa molts anys. La comercialització de materials amb amiant està prohibida des del 2002, quan ja va quedar clara la seva condició de toxicitat. Doncs, si fa 22 anys que ho tenim clar, per què no s’ha fet res fins ara? Anem tard, com sempre. I és que parlem de salut pública. Poca broma.
