Un caliu vingut del fred

La Barcelona del futur es diu Benedikte Andersen. És nascuda a Dinamarca, aterrada a Girona el 1992, traspassada a la capital del país quatre anys després i instal·lada en aquesta ciutat de mar ja de manera definitiva el 2005, des que va lligar la seva vida i la manera de guanyar-se-la a El Bitxo, petit i acollidor negoci de restauració situat al número 9 del carrer Verdaguer i Callís, a tocar del Palau de la Música.

La Barcelona del futur és aquest món que es mou d’un costat a un altre, una ciutadania nascuda a qualsevol lloc i traspassada a qualsevol altre, per la raó que sigui, on arrela i construeix una nova realitat. No és res que no hagi passat fins ara, però aquesta Barcelona d’aiguabarreig ha emprès un camí sense retorn cap a un destí diferent. La ciutat és avui un magma mutant que encara ha d’acabar de solidificar-se en una nova realitat, i està bé que així sigui perquè el món és canviant, com les seves ciutats i la vida mateixa.

Res és de ningú, els països i les seves ciutats no són patrimoni exclusiu d’aquells que hi han nascut, sinó que són un lloc per viure-hi els que han optat per fer-ho. Un món obert, una ciutat franca com és Barcelona, capital de l’autopista humana que ha estat sempre la Via Augusta, ho és cada cop més amb totes les formes d’expressió de la condició humana, també amb la seva gastronomia. I aquesta llibertat de fer, de moure’s, de viure, de construir i també de menjar és el que representa la Benedikte amb el seu petit i acollidor local de restauració.

L’eslògan que defineix El Bitxo, tapes atípiques, explica què s’hi pot menjar i com és la mestressa que hi dona menjar. Sobre una idea de cuina d’aquí, la Bene no fa cuina d’allà –és a dir del seu país d’origen– però tampoc es pot dir que faci cuina catalana, ni d’un país que coneix molt bé, Mèxic. Els seus plats tenen el picant present però no gaire, malgrat que aquest petit i vermellíssim pebrot, rabiüt com cap altre i conegut com bitxo, sigui l’emblema del local. Si no fa ni una cosa ni una l’altra, què fa doncs? Molt simple: fa la seva pròpia i personalíssima cuina, a la seva manera, amb la seva idea. La Bene cuina com qui té convidats a casa i pensa sorprendre els comensals i hi posa imaginació, ganes i també acolliment, perquè El Bitxo és això, acolliment, caliu, cau d’amics.

Es pot dir que més que preparar plats, la Bene prepara còctels gastronòmics. Un ingredient d’aquí, un altre d’allà, una idea nova amb un polsim d’atreviment i vet aquí el salmó marinat amb cafè –“que he inventat jo”, reivindica– o les crestes farcides de xampinyons i tòfona o morcilla i dàtil, o la proposta d’humus amb curry i mel, entre molts d’altres.

Entre còctels al plat i vi a les copes, el caliu d’El Bitxo s’encendrà amb tota flama aquest diumenge, vigília de Reis, dia en què una festa celebrarà els vint anys de la inauguració del local. Vint anys de transformació de Barcelona on els que ahir eren inconfusiblement turistes, avui són un més dels veïns que hi fan la seva vida, com la mateixa propietària del local que en obrir el negoci va tenir molt clar que no volia que la identifiquessin pel seu origen: “No volia que la gent digués, ‘anem a la danesa’”. Per això a El Bitxo s’hi cuina el que s’hi cuina i és caliu i acolliment, tothom hi és ben rebut, ben tractat, vingui d’on vingui, com fa la ciutat mateixa.