Tanta fraternitat com vulgui

Com si es preparés per al retorn de Junqueras i competir amb les homilies, el president de la Generalitat es va estrenar amb un sermó de Sant Esteve que entrava igual que una escudella de Nadal amb galets i pilota. Suau, suau, suau. Seguint instruccions de Felip VI del dia de Nadal, Illa va estar serè, molt serè. Tan serè que a esquerra, dreta i centre corrien dubtes seriosos si viu al país o va baixar del cel per fer el predicot. Dues moralitats bàsiques. D’una banda, a la serenitat que li reclamava l’amo, ell hi afegia “fraternitat”. D’altra banda, a més de molt “fraternals” ens recomanava que no ens deixéssim portar pels discursos d’odi. “Per la fraternitat i lluny de l’odi.” El president va ser caut i no va precisar més ni sobre la fraternitat a què ens convida ni sobre l’odi del qual ens vol prevenir, i m’ha deixat en un mar de dubtes. Que va ser Sant Andreu de la Barca? Fraternitat amb la Guàrdia Civil? Odi a la llengua? Que va ser la publicació a La Razón de les dades i les fotografies dels que en deien “33 jutges sobiranistes”? Es podria definir com odi als togats que no confraternitzaven? I els dos anys de presó de Sandro Rosell i el seu soci? No va resultar gaire fraternal ni per a un periquito, oi que no? I en aquella contramani de Societat Civil? Allà sí que hi havia molta fraternitat amb Borrell, Vargas Llosa, Iceta, el PP i Vox, veritat? No era pas odi les abraçades d’aquell dia, no? Fraternitat! Hem vist tanta fraternitat com vulgui!