L’errada

Fa molts anys d’aquesta errada però la tinc clavada en foc. N’hi ha hagut d’altres, evidentment, com ara un curriculum vitae localitzat en una plana corporativa no actualitzat, un cognom mal transcrit i una data que balla d’un any... però aquesta no és l’errada. El 2010 vaig escriure una crítica sobre un telefilm diabètic que embellia, com un conte de Nadal a Vermont, els inicis amorosos dels reis Felip i Letícia. Els guionistes van encalçar-hi un diàleg en què es comparava l’aleshores príncep d’Astúries i la presentadora del Telediario amb els protagonistes de Vacaciones en Roma. Vaig escriure que era Gary Cooper qui enamorava Audrey Hepburn mentre s’amagava la mà a la Bocca della Verità. L’hemeroteca dona fe de l’errada, el paper mai menteix; a l’edició digital vaig esmenar la meva taca escarlata cinèfila i es llegeix “Gregory Peck”. No sé què pensava quan escrivia la crítica. Devia tenir al cap una pel·lícula posterior, dirigida per Billy Wilder, en què Gary Cooper fa de playboy i sedueix la innocent Ariane, que és Audrey Hepburn. Beatrice Duodu va llegir al teleapuntador del 3/24 que l’ofrena floral del dia de Nadal a Macià era perquè l’havien afusellat. Ningú va revisar el text abans de llegir-lo per adonar-se que era Companys, el president màrtir? Ningú va revisar el meu text, fa 14 anys, per adonar-se que la meva memòria, no la meva manca de coneixement, em feia confondre de galant? Segurament aquesta és l’errada.