L’any de l’amnistia

En els molts balanços que es fan a mesura que s’acosta el 31 de desembre, un dels possibles, ràpid i curt, seria que el 2024 ha estat l’any en què Salvador Illa ha estat investit president de la Generalitat, en què Carles Puigdemont ha reaparegut fugaçment a Barcelona, en què Marta Rovira ha pogut tornar a Catalunya, en què Junts, la CUP i els comuns s’han endreçat i Oriol Junqueras ha tornat al capdavant d’una ERC dividida, i en què la ultradreta independentista ha entrat al Parlament. La llista podria ocupar planes. L’any que deixem enrere, amb dues eleccions pel mig i molt intens políticament, també quedarà marcat en els annals com el de l’amnistia. No sense entrebancs, la norma de la mesura de gràcia es va aprovar al Congrés el 30 de maig i va obrir un bri d’esperança per als represaliats durant l’anomenat procés independentista, entre ells els exiliats. El camí de l’aplicació, que llavors ja s’albirava complicat, s’ha anat embullant judicialment. I les expectatives han acabat truncades. Fins al punt que, en el recompte que fa Alerta Solidària, dels 193 amnistiats, la meitat són policies, una vuitantena activistes i tretze polítics o càrrecs públics. Després que el Suprem es negués a aplicar-la, la llei és ara en mans del TC. Això farà que el 2025 sigui, també, l’any de l’amnistia.