Una sibil·la a València
El Cant de la Sibil·la! Una manifestació artística més que uneix els nostres països germans de parla. Tant al Principat com al País Valencià, les Balears i l’Alguer, aquest cant religiós –suprimit de la litúrgia per la reforma tridentina– esdevé alguna cosa més que una expansió espiritual. És part de la nostra cultura! Santa Coloma en va ser pionera a la comarca. Tant de bo que Òmnium la Selva i la parròquia ens el retornin la pròxima nit farnesenca de Nadal. Però, com que enguany això no ha estat possible, una delegació del Refectori de Farners –agermanada amb els Ollers d’Alaquàs– es va desplaçar a València per assistir a la representació que organitza a la catedral el magnífic patronat de la Capella dels Ministrers. Com és sabut, el Cant de la Sibil·la fa un vaticini del que ens espera als d’aquí baix. En diverses versions, segons la implantació geogràfica, la lletra és una profecia tenebrosa, tartàrica, del final del món i la baixada de Crist per acabar destriant Déu els salvats dels condemnats. A la catedral valenciana, el cant va precedit d’una dramatúrgia que sembla esventrar el retaule de l’altar major per fer-lo tridimensional. Com si diguéssim: una retrotabula a la inversa. Els actors pugen a l’altar vestint una indumentària i tocant uns instruments inspirats en les pintures que es mostren als panells de la magnífica peça goticorenaixentista de darrere seu. Meravella melismàtica i coral! Un goig per a la vista, per a l’oïda... i per al cor, tant si ets creient com si no ho ets. Hi parlen sant Agustí i sant Joan Baptista, els profetes Isaïes, Jeremies i Habacuc, Moisès amb les taules, el poeta Virgili, la fidel Elisabet... Al final, la sibil·la Eritrea canta per boca d’un nen vestit amb roba de dona i brandant l’espasa decisòria. Com corprèn (i també sangglaça) des de la primera estrofa! –“Al jorn del judici veuràs qui ha fet servici...”. Enguany, i al contrari del retaule, que semblava projectar-se endavant, el vaticini paorós de la sibil·la valenciana ha semblat que ho feia cap enrere, com si arribés tard. I és que la gent de l’Horta Sud ha patit (i patirà durant temps!) els estralls d’unes forces també paoroses i que s’han mostrat inexorables. Per això, catalans, recordem-ho, posem-nos a la banda dels qui “fan servici”, continuem fent costat als nostres germans de parla.
