Propòsit ‘indepe’

Aquestes festes de Nadal que deixem enrere m’han permès passar bones estones amb força gent d’àmbits diversos amb qui he compartit taula, excursions i oci. Modificant una mica la dita, els podríem classificar en amics, coneguts i familiars. Això no és nou, cada any procuro fer colla per complir el calendari litúrgic, fer algun cim i sortir una mica de gresca a banda de gaudir dels àpats familiars. El que enguany ha sigut nou és que no hi havia ganes de parlar de política. Els motius pels quals això passa són prou evidents per imaginar-se’ls i no aporten cap novetat. El que sí que crec que tinc l’obligació de fer notar és que Aliança Catalana ha passat a ser una opció valorada per més gent de la que preveia. Pot ser que aquest també sigui un motiu pel qual ja no volen parlar tant de política? Pot ser. Tot i que no he vist cap intenció de portar-la d’amagat, aquesta nova simpatia. I això m’ha recordat molt al que va passar amb la CUP els anys 2012 i 15. L’any 2012 la CUP va obtenir gairebé 127.000 vots i tres diputats; i en les eleccions del 2015, gairebé 338.000 vots i deu escons. Passat el seu gran moment, enguany la CUP ha tornat als 127.000 vots. L’independentisme majoritari no va saber relacionar-se amb els antisistema. Ni per aturar el seu creixement primer. Ni per integrar-los a Junts pel Sí més tard. Ni per tenir el seu suport per diferents investidures després. Tot en ple procés. L’auge cupaire es va deure a diferents factors, un d’important és que es va beneficiar dels vents anticapitalistes que la dècada del 2010 bufaven amb força. Ara en bufen uns altres, de vents a escala internacional que poden beneficiar AC, que enguany ha obtingut118.000 vots i dos diputats. Un dels propòsits de l’independentisme majoritari pel nou any hauria de ser que amb Aliança no els passi el mateix que amb la CUP. Perquè, miris per on miris, a qui beneficia un possible creixement electoral d’AC sempre surten els socialistes.