Més Musk

Després d’ajudar a finançar la reeixida campanya electoral de Trump, Elon Musk anunciava fa deu dies que donava suport i feia una important donació, de les més grans de la història de la política britànica, al partit Reform UK, un partit d’ultradreta, euroescèptic i xenòfob. El seu líder, Nigel Farage, ja fa temps que forma part de la cort trumpista. Però Musk rebla el clau i fa quatre dies va sorprendre molts a Alemanya avalant el partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD). Fins i tot, Musk en un article d’opinió considera que és “l’última espurna d’esperança” per a Alemanya en les eleccions del 23 de febrer. L’entrada de figures influents com Elon Musk en aquest debat eleva la problemàtica a una nova dimensió. Amb més de 150 milions de seguidors a X, Musk no només és un magnat tecnològic, sinó també una veu poderosa capaç d’influir en l’opinió pública. El seu suport a l’AfD legitima un discurs que abans quedava al marge del debat polític. Aquesta legitimitat mediàtica multiplica la capacitat del partit per arribar a nous públics i normalitza posicions extremistes que van en contra dels drets més fonamentals. Els efectes d’aquesta combinació són devastadors. Per una banda, s’aprofundeixen les divisions socials i s’alimenta el discurs de l’odi. Per l’altra, es posa en risc el consens democràtic europeu. La responsabilitat de figures com Musk no es pot subestimar.