Girona no funciona bé

Al final d’any fem balanç de com tenim la ciutat després d’un any i mig del nou govern de la ciutat. La percepció és clara i la contundència amb què s’expressa una gran part dels ciutadans, també. Hem de fer cas del que escoltem, sempre fruit de les experiències personals però també de l’observació que fan les persones en la vida quotidiana al seu barri i a la ciutat. S’ha dit en moltes ocasions que la política es fa al carrer i sense fer carrer no es fa política. La resolució final dels problemes és cosa dels tècnics però a ells han d’arribar les decisions. Malauradament els polítics surten poc al carrer i les queixes sovint no són escoltades. Una relació no exhaustiva de temes molt sensibles no té resposta fins ara en aquest mandat. El trànsit no està ordenat, ni s’ordena, pels insuficients efectius de la policia local, per l’increment de vehicles, l’incivisme i per la manca de valor per alliberar el centre de vehicles en favor dels vianants. És una problemàtica complexa que requereix idees innovadores i creatives. El carrer de la Creu segueix sense solució i els veïns ja han expressat reiteradament les seves queixes des de fa més de tres anys. Obstacles, contenidors, places d’aparcament absurdes, passos de vianants entre cotxes, un carril bici, ciclistes que no respecten els senyals, patinets elèctrics descontrolats i punts sense visibilitat. Caldrà que hi hagi un accident mortal per posar-hi remei? De les places amb jocs infantils, la Pallach és el paradigma d’un poliesportiu posat a dins de la casa dels veïns que la pateixen diàriament a costa de la seva salut. La neteja és de traca i mocador per la constant i incessant brutícia de places, carrers, papereres per recollir i contenidors plens de residus al voltant. L’enèsim model de recollida no acaba de ser ni entès ni atès, com tampoc ho és la bústia de consultes 972 485 591, que respon en castellà des d’un mòbil derivat, ni la del correu, [email protected], que no et torna resposta. En la part positiva, s’hi troba la cultura: espectacles, teatre, concerts, art, fires i festes representen l’exemple d’una ciutat cultural i educadora per a tothom. Esperem que el 2025 recuperem aquells signes distintius que van fer de Girona una ciutat model, neta i endreçada, culturalment valorada arreu. Calen ulls crítics i diàleg constant amb la ciutadania.