El naixement d’una ciutat jardí

L’estiu del 2024 es va acabar la primera construcció a s’Agaró i per aquest motiu la família Ensesa i la Fundació Rafael Masó –amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Castell, Platja d’Aro i s’Agaró– van editar un llibre que explica el naixement d’aquesta ciutat jardí pensada per al descans de famílies benestants en aquell tros de costa verge que anava des de Sant Pol fins a punta Prima, a Platja d’Aro, i que ara coneixem com a s’Agaró. S’Agaró 1924-2024. Arquitectura, cultura, turisme i glamur a la Costa Brava és el títol del llibre que signen els periodistes Jordi Falgàs i Sebastià Roig. També una exposició va ser presentada al Palau Robert de Barcelona i es pot veure ara mateix i fins al 15 de febrer a la Casa de Cultura de Girona. Va ser Josep Ensesa i Pujadas, un veí de Sarrià de Ter que va començar a treballar d’aprenent en una fàbrica de pastes de sopa i va acabar sent el soci fundador de la farinera La Montserrat de Girona el 1898, qui va posar la primera pedra al que seria s’Agaró amb la compra d’un terreny prop de cala Pedrosa primer i dues finques més al cap de poc. En aquell moment, expliquen els autors, el terreny entre la platja de Sant Pol i la de la Conca era totalment verge. L’arquitecte Rafael Masó, que havia treballat per a Ensesa, li va proposar que el primer xalet fos la punta d’arrencada per a la construcció d’una petita colònia jardí, però no el va convèncer. En canvi, anys després, el seu fill, Josep Ensesa Gubert, que havia comprat tes anys abans les cases de bany a la platja de Sant Pol, va demanar a Masó que refés el plantejament de la colònia, que va passar a ser finalment de 40 xalets, un hotel, un camp d’esbarjo i una capella.

Les ciutats jardí beuen de l’ideari noucentista forjat per Prat de la Riba. Així van néixer Terramar, a Sitges, projectada per l’arquitecte Josep M. Martino, i s’Agaró, un pla urbanístic i arquitectònic que va ser el somni d’Ensesa Gubert i que va idear Rafael Masó. L’arquitecte gironí havia conegut el fenomen de les ciutats jardí en el seu viatge de noces a la colònia d’artistes de Darmstadt, prop de Frankfurt, i la ciutat jardí d’Hellerau, als afores de Dresden, exponent de la Societat Alemanya de Ciutats Jardí, expliquen Falgàs i Roig al llibre. També va visitar les colònies obreres. Josep Ensesa, admirador del centre i el nord d’Europa, es va deixar convèncer que el seu xalet, Senya Blanca, podria ser el primer d’una ciutat jardí de vacances, “una important operació turística i immobiliària basada en l’ideal noucentista d’equilibri entre natura, urbanisme i cultura”.

El llibre i l’exposició volen ser, doncs, un estudi d’aquest fenomen i un reconeixement als seus protagonistes, Josep Ensesa Gubert, el seu fill Josep Ensesa Montsalvatge i Rafael Masó, l’arquitecte que va dissenyar s’Agaró, “una lliçó de bon gust i un exemple d’ordre, de tenacitat, posat al servei de la dignificació del país”, com va escriure l’escriptor Josep Pla, amic dels Ensesa. S’Agaró va obrir el camí d’un turisme de qualitat que és el que, 100 anys després, defensa la gent de la Costa Brava. Un llibre que, com diu Virgínia Ensesa i Viñas, mostra com es va gestar un indret únic: s’Agaró.