“«Su majastad»”

Eren real­ment fal­tes d’orto­gra­fia el que els amics d’aquesta andròmina que la corona espa­nyola té apar­cada a Abu Dhabi varen pro­jec­tar al cel amb drons? Ja no tenen un Por­cel que els revisi aques­tes minúcies? No hi ha cap Cer­cas de nova gene­ració que els faci aquest ser­vei? La IA tam­poc ho cobreix? A tot el que ja es per­met la monar­quia, hi pot afe­gir fal­tes d’orto­gra­fia, de picatge o del que fos­sin? El “muc­has gra­cia” i el “feliz cum­pleaño” sense les s finals són errors de vol baix, de vol galli­naci podríem dir. Però jo trobo de molta cate­go­ria el “majas­tad”. Pel que repre­senta la “maja” en la llen­gua i el folk­lore cas­tellà, en la columna ver­te­bral de la raó de ser de la dinas­tia borbònica i en el sub­cons­ci­ent de la toia que cele­brava els 87 anys. La maja ho ha estat tot. I tot ha estat per la maja. A politòlegs i eru­dits els pot sem­bla massa sen­zill i poc científic com a expli­cació, però la devoció pel sota­fal­di­lla i l’exhi­bi­ci­o­nisme fal­di­ller és el que cohe­si­ona i dona sen­tit a la monar­quia borbònica. Res més. Des del pri­mer dia. Ves que la posterma que va fugir ara fa ja qua­tre anys i mig no ho trobés poètic, que el tit­lles­sin de “majas­tat”. Es veu que el fill havia donat l’ordre que la festa fos dis­creta i ara inter­pre­teu-ho com vul­gueu. Tant pot voler dir que no en foten cas com que aquest és el con­cepte de dis­creció dels amics i ami­guets i del mateix emèrit. Són les for­mes d’aquest Estat. Són més que fal­tes d’orto­gra­fia!