Comptes i bon temps

L’ any comença sense pressupost aprovat a cap de les grans administracions. No és cap novetat perquè en els darrers 25 anys ha succeït nou vegades que no estiguessin enllestits al gener els comptes de la Generalitat que ha de validar el Parlament, per exemple. El mateix ha succeït amb els de l’Estat, que fins a nou vegades han estat prorrogats directament i no s’han ni aprovat al Congrés dels Diputats. El darrer cas que crida més l’atenció, els del 2018, que van estar en vigor durant dos exercicis arran de la moció de censura de Sánchez sobre Rajoy. L’absència de majories absolutes facilita aquesta situació que hauria de ser anòmala, però que entre tots plegats hem assumit i normalitzat, i que s’imposa fins i tot en aquelles cultures polítiques que abans ho qüestionaven. Els respectius governs en decreten una pròrroga per poder fer front a les operacions, i a seguir cercant pactes i majories polítiques que els ho permetin tirar endavant. Les vacances parlamentàries habituals del gener col·laboren en aquest trasllat de l’aprovació cap a la primavera o l’estiu. En la tradició anglosaxona o centreeuropea, la impossibilitat d’aprovar un pressupost conduïa a eleccions en l’administració implicada, excepte als ajuntaments o els ens locals. S’interpreta com una pèrdua de majoria i absència d’opcions per aplicar aquelles mesures per governar. Però el concepte polític llatí –gairebé italià diria– de governar sense pressupost ni majoria s’imposa arreu.

El govern ha passat de considerar el pressupost com a prioritari a esperar l’elecció del líder d’ERC, primer, i ara el seu congrés ideològic. L’executiu estatal esperarà si tanca acords amb Junts o a la UE amb el català per desbrossar el camí. Això no els impedeix obrir noves vies de despesa, com ara els 77 milions que el govern ha decidit destinar a dignificar la informació o aspectes paral·lels de Rodalies, malgrat que no els hi han traspassat encara. “Fraternitat” per a un servei que de moment és estatal perquè no s’ha traspassat, però al qual urgeix ajudar, i no pot esperar el bon temps.