Els trens perduts

En poques ocasions una metàfora és tan a prop del seu sentit literal com quan parlem de perdre trens. Probablement, tot plegat té el seu origen a mitjan segle XIX, quan l’arribada del ferrocarril a una ciutat era vista com un símbol inequívoc de progrés i perdre’l suposava veure allunyar-se les oportunitats de prosperitat.

El darrer ple del Parlament va aprovar una proposta de resolució que recupera el projecte d’Eix Transversal ferroviari, prioritzant el tram entre Lleida, Tàrrega, Cervera, Igualada i Martorell. L’ambiciós projecte del primer tripartit va quedar en un calaix amb l’esclat de la crisi financera i la capital de l’Anoia va perdre el tren, un altre de la desena de projectes ferroviaris més o menys formals que ha vist passar de llarg.

A Igualada li va costar molt pujar al tren. Poc després d’inaugurar-se la primera línia de l’Estat el 1848, entre Barcelona i Mataró, es comencen a plantejar les línies per connectar Barcelona amb Saragossa i Tarragona. Igualada queda al mig i sense tren, veient com les dues línies ferroviàries passen per les comarques veïnes.

El 1859, l’empresa constructora del tren entre Barcelona i Saragossa planteja la possibilitat d’un ramal entre Rajadell i Igualada. Una acta de l’Ajuntament reflecteix una negativa sorprenent sobre el tren: “No le traería utilidad alguna, antes le perjudicaría.” Aquesta negativa ha instaurat en l’imaginari popular anoienc la creença que el caràcter conservador dels igualadins va obviar el que tothom veia al segle XIX: el tren com una oportunitat de progrés. Però investigacions com les del catedràtic Pere Pascual i Miquel Térmens i Graells han matisat i posat en context aquesta negativa.

En realitat, Igualada no rebutja el ferrocarril. La indústria de la ciutat tenia clar que volia reforçar els vincles amb les empreses dels pobles que hi havia a la llera del riu Anoia. Per això, empresaris de la ciutat prenen la iniciativa per crear una línia de tren que uneixi Igualada amb Sant Sadurní d’Anoia a través d’aquests municipis, per connectar la comarca amb la línia de Tarragona. Malgrat que es van iniciar algunes obres el 1864, l’empresa va acabar fent fallida.

La ciutat viu un retrocés econòmic i demogràfic agreujat per la falta de connexió ferroviària, però Igualada no es rendeix. El 1882 es constitueix una companyia que vol construir un ferrocarril entre Igualada i Martorell. L’empresa té dificultats i el projecte acaba en mans belgues, que finalment fan arribar el primer tren a Igualada l’estiu del 1893. És el “carrilet”, que es va salvar del tancament a finals dels anys setanta gràcies a una gran mobilització ciutadana. Poc després, FGC es va fer càrrec de la línia.

El “carrilet” acumula 131 anys de servei, però avui pocs gosen passar-hi més de 90 minuts per recórrer tota la línia fins a Barcelona. Malgrat això, a Igualada pràcticament ningú parla de l’Eix Transversal ferroviari. Ja es va escapar una vegada i sembla molt llunyà, però el que importa és que no acabi com un tren perdut més.