Ocupes de la ineficiència

El cas de l’ocupació d’un habitatge a Girona en què el seu propietari, amb tota la impotència del món, va haver de deixar entrar de nou els bergants que s’havien apropiat de casa seva ha obert altra vegada un meló que ja fa temps que està sobre la taula però en què, més enllà de pantomimes polítiques, no hi ha manera de posar fil a l’agulla. De manera inversemblant, malgrat haver recuperat casa seva i brandar davant la policia les escriptures de l’habitatge, els agents li van recomanar que cedís davant els ocupants perquè tenien un vídeo cuinant amb uns fogonets que demostraven que vivien allà. El món al revés! Les ocupacions posen en escac l’administració i la justícia, que no tenen les eines per fer cirurgia fina i actuar amb rapidesa davant els casos delinqüencials o bé activar amb celeritat i eficiència els serveis socials quan estem parlant de vulnerabilitat. El problema és realment complex i la normativa té tants buits i tan poca concreció que per voler fer justícia donem màniga ampla a les injustícies, que, a més, s’allarguen en el temps de manera inversemblant.

El mercat de l’habitatge és un sector viciat, en què conviuen corporacions i fons voltor que s’aboquen a l’especulació amb petits propietaris que, o bé per herència familiar o bé per la bona gestió dels estalvis, poden aconseguir algun complement a la seva renda. I són aquests els que sempre acaben llepant amb les pitjors conseqüències, els que jurídicament estan desarmats davant les situacions delinqüencials i que, malgrat tenir la raó de la seva part, s’han d’empassar la impotència. L’anàlisi ràpidament està feta però la solució no arriba. I l’única via és legislar, afinant tant com sigui possible, desgranant el delicte de la necessitat vital, i actuant amb valentia davant el lobby de l’habitatge. Però, ai las!, tots aquells que s’aboquen a la pantomima política davant casos com el de Girona no donen la talla quan arriba l’hora de la veritat. Tots en són responsables i podem dir que són ocupes de la ineficiència.