Mirades
El petó de Margarita Xirgu
El meu amic José Maria Murià Rouret és un pou de sorpreses. Cada vegada que deixa Guadalajara, la capital de Jalisco, per fer una estada a Catalunya, el mexicà més català del món mundial visita el país i els seus amics i tinc l’honor de poder dinar plegats, acompanyats sempre pel periodista Joan Ventura i pel jurista, pedagog, professor universitari i especialista en el tercer sector Toni Vila. Riem molt i les anècdotes flueixen. El doctor Murià és una celebritat al seu país de naixement, Mèxic, on ha destacat com a historiador, acadèmic, museògraf, articulista, president del Consejo de Jalisco i ambaixador del govern de Mèxic, per encàrrec del qual va negociar els actes de 1992 que els espanyols volien que fossin el 500è aniversari del descubrimiento de América i que ell va aconseguir que fossin l’aniversari de l’Encuentro entre dos mundos. Fill de Josep Maria Murià i Romaní i Anna Rouret, és un independentista convençut al nivell del seu pare de qui diu que potser n’hi havia d’altres de tant independentistes com ell, però ni un que ho fos més. Murià va ser un dels fundadors de la Fira del Llibre de Guadalajara i és considerat el gran expert mundial sobre el tequila, beguda a la qual ha dedicat diversos llibres.
El meu amic Murià va néixer a l’exili. La família Murià tenia gran representació al Bibliobus que va portar destacats intel·lectuals catalans a l’exili el 1939. Allà hi eren els seus pares, els seus avis i els germans dels pares. Els pares van marxar a Mèxic, on ell va néixer el 1942. A cada dinar ens explica multitud d’anècdotes, però fa pocs dies vaig saber que el seu avi va ser també una celebritat. Magí Murià i Torner (1881-1958) figura a les enciclopèdies perquè va ser productor cinematogràfic, va fer deu pel·lícules i va ser el primer que va doblar a tot l’Estat espanyol un film. Al 1933 i al català, és clar. Es va dir Draps i ferro vell (Bric-a-brac et compagnie), protagonitzada per Fernandel el 1931. De l’experiència recorda una frase de la seva avia quan després d’un fracàs econòmic “van passar de viure del principal al quart pis”. També va fundar una empresa d’importació i comercialització de pel·lícules. I abans s’havia dedicat al periodisme fundant Festa (1913) i La Dona Catalana (1925), revista en què va debutar la seva filla Anna com escriptora.
Cinc de les pel·lícules de Magí Murià les va protagonitzar Margarita Xirgu, la gran actriu de Molins de Rei que va estrenar obres de Lorca, Valle Inclán, Benavente, Alberti, Casona i el mateix Albert Camus. La gran Xirgu va marxar a fer una gira de dos anys a Amèrica el 1936 i, republicana convençuda, ja no va tornar. La Xirgu va ser la primera Blanca de Mar i Cel d’Àngel Guimerà. Una de les pel·lícules mudes que va protagonitzar va ser La reina joven de Guimerà, que va assistir a l’escena. Eren pel·lícules mudes.
Magí Murià i Margarita Xirgu es van retrobar a Mèxic, on l’actriu era de gira i on Magí s’havia exiliat des de París el 1954. Va ser emotiu. Grans abraçades i petons. El meu amic Murià, encara nen, en va ser el testimoni privilegiat i també va rebre els petons de la gran dama del teatre català. No tothom pot dir que l’ha petonejat la Xirgu!