L’abús de l’ocupació

Es veu que hi ha uns gironins que van comprar una casa i que, quan van anar per reformar-la per convertir-la en habitatge habitual, la van trobar ocupada, i de moment han de fer-se fotre. Benvinguts al club i, amb tota la meva solidaritat, sentiu-vos privilegiats perquè, com a mínim, heu trobat altaveus mediàtics que us han fet costat i posaran pressió a les administracions i al sistema judicial. No tothom té aquesta sort.

És una presa de pèl i un abús. Quan davant Hisenda has de presentar fins a l’últim tiquet, no pot haver-hi impunitat si no pots demostrar documentalment que vius en una casa. Mentre no s’aboleixi, s’ha de preservar la propietat privada i fer-la compatible amb totes les mesures per posar en el mercat habitatge buit sotmès a especulació. Tots sabem la diferència entre un especulador i qualsevol de nosaltres que ha comprat o heretat un habitatge, el manté i paga impostos disciplinadament, s’hi està de manera fixa o esporàdica i veu trepitjats els seus drets, els seus records i la seva ànima quan li ocupen la propietat.

La legislació és injusta perquè té autèntiques balmes per on, sota el pretext de protegir la vulnerabilitat dels ocupants, passen el corró sobre els drets del propietari. N’hi ha prou deixant un parell de joguines visibles darrere la porta perquè una pretesa protecció dels menors eviti el desallotjament. Escenari propici per a personatges i empreses filofeixistes que cobren per desocupar amb intimidació o violència, o per a emissaris que t’informen que amb un donatiu de 3.000 euros els ocupants marxaran de la teva propietat (i entraran en una altra on perllongaran aquest modus vivendi). Per als autèntics vulnerables la solució ha de passar pels serveis socials, no pel jutjat.

És la insolvència institucional per resoldre de manera justa el xoc entre l’accés a l’habitatge i la protecció de la propietat privada la que desconnecta el ciutadà dels seus representants. És la fal·lera per recaptar més i regular-ho tot fins a l’absurd –sovint sense bons serveis públics com a contrapartida– el combustible dels populismes d’extrema dreta i el seu simplisme tuitaire, que mai resoldrà res però que s’estén com una taca d’oli mentre les institucions continuen de perfil.