Crònica d’una desfeta

Avui fa 86 anys que les tropes franquistes van ocupar la població de Valls i, a la tarda, la seva aviació va bombardejar Tarragona i rodalia. Uns mesos abans, el novembre del 1938, va ocórrer un fet decisiu en la guerra civil espanyola, i és que l’exèrcit republicà es va veure abatut a la batalla de l’Ebre. A partir d’aquesta desfeta, Catalunya va quedar molt mal parada per poder afrontar la previsible ofensiva franquista. El 23 de desembre del 1938 va començar l’atac feixista i en poc temps van aconseguir que els soldats republicans es retiressin terra endins. La primera capital catalana en mans franquistes va ser Lleida. La ciutat de Barcelona fou ocupada el 26 de gener de 1939. A finals de gener, el front nacional va arribar a la comarca de la Selva causant una gran barbàrie. El 31, avions alemanys van bombardejar Sant Hilari Sacalm provocant dotze morts i grans destrosses. La Rita Lleonard Moragas, una nena de 4 anys, va ser una de les víctimes. La seva mare l’havia portat a casa dels avis amb la convicció que allunyant-la de Barcelona, on vivien, estava més segura. Una de les bombes llançades sobre can Tarré va causar-li la mort. Només era una nena! El dia abans els pobles massacrats eren la Bisbal i Figueres. El 29 de gener, l’esclat de la mortífera càrrega va descarregar a Cassà de la Selva. La tropa dels nacionals va ocupar les terres gironines en pocs dies. A Santa Coloma de Farners, van arribar-hi la tarda del 3 de febrer amb cavalls, camions i algun tanc. L’endemà, 4 de febrer, van entrar a Girona. Entre el 31 de gener i el 10 de febrer van avançar de Blanes a Portbou mentre més de 400.000 refugiats es dirigien cap a França. La penúria d’aquells soldats, anant a un exili incert i llarg, l’expressa molt bé el poeta Pere Quart en el poema Corrandes d’exili: “Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.” Aquests danys col·laterals, com diu el llenguatge bèl·lic, aquesta matadissa, cal explicar-la. El dolor causat als pares de la Rita, com a tants d’altres; el sofriment i la repressió que es va viure en una terra, que va servir de prova per utilitzar un armament que pocs anys després s’usaria en la cruenta Segona Guerra Mundial, no pot caure en l’oblit.