És un lleó

Alexandre el Gran és un personatge cèlebre de l’antiguitat. Invicte al camp de batalla, sovint és considerat un dels grans genis militars de la història. A ell se li atribueix la frase següent: “Mai he temut un exèrcit de lleons que sigui conduït per un xai. Més temo un exèrcit de xais conduïts per un lleó.” Catalunya ha tingut diversos líders que són lleons –menys dels que molts es pensen, més del que molts poden assumir– i l’Estat sempre els ha intentat destruir. A Catalunya hi impera un caràcter buit d’humilitat i ple de mediocritat que en la majoria dels moments realment transcendentals ens impedeix assumir amb dignitat el paper d’exèrcit de xais quan apareix el lideratge d’un lleó disposat a guiar-nos. Gairebé sempre hem preferit comprar arguments de fora –que ens perjudiquen com a país– per mirar de desmuntar aquests lideratges que ens proposen la incomoditat de passar a l’acció. Això sí, sempre sota grans consignes i actituds ben afectades. L’actual president del Barça, Joan Laporta, és un d’aquests líders, un lleó. I per això el madridisme sociològic vol destruir-lo. Ho intenta per terra, mar i aire i, com sempre, ha pogut comptar amb la col·laboració de molts d’aquí. Alguns per covardia, altres per mala fe i d’altres perquè miren tant l’arbre que són incapaços de veure el bosc, han comprat fil per randa i han amplificat tots els arguments que el madridisme sociològic –de Madrid i de Barcelona– ha escampat contra la gestió del club. En cap moment s’ha esperat a les explicacions del Barça per emetre sentència. En tot moment s’ha donat credibilitat a institucions com LaLiga o la RFEF, dirigides per personalitats que tenen el perfil que tenen. I s’ha fet des de la mediocritat pròpia dels qui mentre l’anterior junta portava el club a vorejar de la bancarrota no van alçar ni una mica la veu. Falta humilitat per confiar en els grans lideratges quan els tenim. Alguns per no ser xais esdevenen hienes.