Residus plàstics

No hi ha producte que no vagi embolcallat en plàstic i altres materials lleugers. Molts d’aquests plàstics també es recullen a la platja després d’una marejada o un llevant. Al carrer, al voltant dels contenidors s’amunteguen capses de cartró i els plàstics amb els quals els protegeixen. Les bosses que han contingut peix no es poden deixar als habitatges més d’un dia. És habitual que la indústria del plàstic negui els efectes negatius sobre la salut animal que té aquest residu. Els ajuntaments, alhora, són els principals responsables de la recollida selectiva i a ells els correspon també informar bé la població per afavorir una recollida sostenible i funcional proporcional als impostos creixents que paguen els ciutadans. Dades oficials informen que un 20% dels residus corresponen a plàstics. A la ciutat de Girona durant tot el 2023, cada habitant de mitjana va generar 25 quilos d’envasos lleugers. Aquesta quantitat s’incrementa a les zones de més nivell adquisitiu. Ens podem imaginar, doncs, quines són les conseqüències i quines són les responsabilitats. Científics han trobat microplàstics al cervell humà, al qual arriben a través de la circulació sanguínia. Aquests microplàstics, originats pel polipropilè, provenen de molts materials que ens envolten: plàstics degradables, cosmètics i roba, que penetren en el nostre organisme per la respiració i per la boca i van a parar al corrent sanguini traspassant les barreres hematoencefàliques. L’altra font d’entrada són els peixos i el marisc que consumim. Analítiques realitzades en autòpsies han trobat microplàstics al cervell, el fetge i els ronyons, d’una mida menor que un micròmetre (1/1.000 mil·límetres) els efectes dels quals encara no són coneguts. No obstant això, s’ha relacionat aquesta presència de microplàstics, que són imperceptibles, amb problemes cardíacs en un 58% dels malalts analitzats. També l’aigua en ampolles de plàstic és una font més d’entrada de microplàstics al cos humà. Aquestes conseqüències i les que poden descobrir obliga les administracions a modificar la legislació sobre la producció de materials plàstics per a l’alimentació i, en general, la disminució del seu ús pels efectes a llarg termini que aquest residu té per a la salut en la cadena alimentària.