Les persianes parlen de tu

Estirada al llit i esperant que la son em derroti, observo la persiana de l’habitació, a mig tancar o a mig obrir, depèn de com es miri i de qui s’ho miri. Estic desvetllada i no tinc amb qui parlar, i a més vull dormir i no trobar elements de distracció per no semblar un zombi al dia següent, així que em concentro en la persiana amb l’esperança que el tedi m’acabi duent a poc a poc cap a la letargia. Però es produeix l’efecte contrari i el cap se m’activa mentre miro aquell punt de l’habitació perquè penso en la quantitat de coses que poden dir de cadascú de nosaltres aquests elements mecànics i, sobretot, l’altura a la qual acostumem a detenir el seu moviment. Si en el meu cas la tinc al punt mitjà és, per exemple, perquè abans no entri la llum del dia ja m’hauré llevat. Probablement, darrere les persianes aixecades, si les mirem de nit, hi ha gent matinadora. O gent que té un son tan profund que gairebé necessita una banda de cornetes per aconseguir obrir els ulls. L’estat d’una persiana, sobretot en determinades èpoques de l’any, també ens pot indicar si la persona és fredolica o tendeix més a patir per la calor, o si és recelosa de la seva intimitat –en cas de no tenir cortines, sempre les tindrà abaixades– o més aviat té poc a amagar –aquests acostumen a prescindir fins i tot de les cortines. També he conegut persones que gairebé sempre tenen les persianes abaixades, sense una sola escletxa que permeti intuir quin tipus de vida tenen: tindrà un gust tradicional o més sofisticat, seran grans lectors o minimalistes en tot, parlem de persones endreçades o de gent malfardada? O els que fan anar la persiana contínuament amunt i avall, i més aviat són irregulars en el comportament, me’ls imagino com figures enèrgiques i inquietes, o potser gent que se sap adaptar a cada temps. La pregunta ara seria: i tu, com tens les persianes?