El Far West a Catalunya

A prin­ci­pis del segle XIX, la jove nació dels Estats Units d’Amèrica va pla­ni­fi­car la colo­nit­zació de la zona oest del país. A mesura que hi arri­ba­ven colons es defi­nien zones ano­me­na­des ter­ri­to­ris, i un cop s’hi havia esta­blert l’admi­nis­tració pas­sa­ven a ser estats. La feble presència gover­na­men­tal als ter­ri­to­ris, les riva­li­tats entre colons i la topada amb els indígenes i altres euro­peus (espa­nyols i fran­ce­sos) va pro­vo­car situ­a­ci­ons de violència i per això ja a finals del segle ante­rior s’apro­vava la segona esmena a la Cons­ti­tució en la qual s’esta­blia el dret dels ciu­ta­dans a por­tar armes, encara vigent. L’oest era cone­gut com el Far West (oest llunyà) o Wild West (oest sal­vatge) a la premsa civi­lit­zada de l’est del país, que hi envi­ava cor­res­pon­sals perquè expli­ques­sin tiro­teigs, assalts i històries de pis­to­lers pros­crits.

El segle XX va veure com el cinema esde­ve­nia una forma d’oci uni­ver­sal, i els Estats Units van con­ver­tir-se en pro­duc­tors i expor­ta­dors de pel·lícules de tot tipus a escala indus­trial. Un dels gèneres que es van crear i amb molt d’èxit va ser el wes­tern, o el que en dèiem “pel·lícules de l’oest” quan jo era petit. En l’ima­gi­nari de mili­ons de per­so­nes hi ha els per­so­nat­ges arquetípics: l’out­law o dolent, el xèrif, la cava­lle­ria (que apa­reix per sal­var els bons in extre­mis) o els indis, i també recor­dem pel·lícules mítiques com Els set magnífics, Sol davant el perill, La diligència, Cen­tau­res del desert o Sense perdó.

A la meva ciu­tat, fa alguns mesos, es van pro­duir uns esde­ve­ni­ments que em van recor­dar el Far West. Tres joves (uns out­law) van ocu­par una casa vella i es dedi­ca­ven beure alco­hol i moles­tar els veïns. Un dia van entrar en un esta­bli­ment de la zona i van atra­car el comer­ci­ant amb un gani­vet. Quan mar­xa­ven amb els diners del botí, el comer­ci­ant va sor­tir a per­se­guir-los amb un bat de beis­bol i s’hi va enca­rar com si fos Gary Coo­per a Sol davant el perill. Van arri­bar els mos­sos (la cava­lle­ria) i es van endur els ocu­pes. Com que de seguida van sor­tir de la gar­jola i van tor­nar a ocu­par la casa, es va rumo­re­jar que el pro­pi­e­tari, el senyor Puig (nom fic­tici), va con­trac­tar uns indi­vi­dus (els set magnífics) perquè els fora­gi­tes­sin, cosa que va fun­ci­o­nar perquè van tocar el dos. Els out­law van ocu­par una altra casa tres car­rers més avall, que havia per­tan­gut a una senyora que aca­bava de morir. El senyor Camps (nom fic­tici), el net de la difunta, que no con­fi­ava que la poli­cia (el xèrif) li solu­cionés el pro­blema, va pre­sen­tar-se a la casa com Clint Eastwood entrant al saloon a Sense perdó però amb un gani­vet de cuina en comp­tes d’un revòlver i va fer fora a crits els out­law) embri­acs. Cal dir que el senyor Camps va tenir sort; si els ocu­pes l’hagues­sin denun­ciat, mal­grat que ningú va pren­dre mal, el cul­pa­ble hau­ria estat ell i hau­ria hagut de retre comp­tes davant la justícia segons el nos­tre magnífic orde­na­ment legal. Al nos­tre país, a diferència dels wes­terns, la llei sem­bla feta perquè els delinqüents sur­tin tri­om­fants.

Segur que molts de vostès deuen haver sen­tit o vis­cut històries simi­lars als seus pobles o ciu­tats. No estem al ter­ri­tori de Colo­rado al segle XIX sinó a Cata­lu­nya al segle XXI, però la nefasta legis­lació vigent i la desídia gover­na­men­tal han por­tat que vis­quem el Far West als nos­tres car­rers, que veiem com la poli­cia dona suport als ocu­pes perquè la llei els hi obliga i els abne­gats ciu­ta­dans, que només volem veure el Far West a la tele­visió, aca­bem, sense voler-ho, fent de John Wayne, Gary Coo­per o Clint Eastwood.