Lluís Roura, el gran paisatgista

L’any 1970, un jove pintor de Sant Miquel de Campmajor, Lluís Roura, feia la seva primera exposició individual a la Sala Ausart de Vic. En aquell moment no sospitava que esdevindria un dels paisatgistes amb més èxit del nostre país en les dècades següents. Partia d’uns orígens humils, de jovenet feia de pagès i de pastor i no va tenir les facilitats que altres futurs pintors de ciutat gaudien per poder formar-se i obrir-se camí. Amb una exigua formació de diferents mestres i dos anys a l’Escola de la Llotja de Barcelona, va començar a exposar en galeries i va guanyar alguns concursos de pintura ràpida, molt de moda en aquells temps. D’aquesta manera es va començar a guanyar la vida amb l’art, cosa gens fàcil ni en aquell moment ni ara. A finals dels 70 va anar a viure amb la seva família a Vilabertran, a l’Alt Empordà, i allà començà la seva etapa empordanesa i la definició de l’estil propi que tot artista ha de trobar en algun moment.

Pintant sobretot paisatges, a partir d’aquí la seva carrera artística es va disparar. Treballava frenèticament, guanyava premis, feia cartells, va il·lustrar la primera portada en color de la revista Presència i també un número de Nadal del diari Avui. A la vegada va començar a viatjar per diferents continents, per veure món, per pintar i fins i tot va exposar a Veneçuela, Suïssa, França, els Països Baixos, els Estats Units, Rússia, Àustria i Bèlgica. També va començar a editar llibres, entre els quals jo destacaria el que va fer sobre l’Alt Empordà, que conté una pintura i un poema de Montserrat Vayreda per cadascun dels pobles de la comarca. Com a catòlic, una de les seves obsessions ha estat anar a Terra Santa; segons em va dir ell mateix en una entrevista que vam mantenir quan preparava aquest article, hi ha estat 25 vegades. Allà va pintar una sèrie de quadres de gran format que estan exposats permanentment a l’església de Banyoles. També podem trobar pintures seves de grans dimensions a les esglésies de l’Escala, de Figueres i de Castelló d’Empúries. D’altra banda, Lluís Roura també ha cultivat la fotografia, i sovint envia fotos a TV3, que surten a l’espai El Temps dels telenotícies.

Fa un segle moltes famílies catalanes tenien un quadre de Modest Urgell, pintor que va esdevenir molt popular en el seu temps; en les darreres dècades ha succeït el mateix amb Lluís Roura, que ha tingut èxit pel favor del públic, que ha estimat la seva obra. L’any 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi de mans del president Puigdemont i a finals del 2024 va tenir lloc una exposició retrospectiva a Girona que va presentar el president Pujol, que té dos quadres seus, pel que em va dir el mateix pintor. Al llarg de 2025 la mostra voltarà per diferents sales de Catalunya, com ara el Reial Cercle Artístic de Barcelona.

El 1979, al cap de poc de viure a l’Empordà, el va visitar Josep Pla, com explica l’artista al seu extens llibre de memòries acabat de publicar per Brau Edicions. En veure els seus paisatges, Pla li va dir: “Quina pintura més bona, això és diferent, és un Empordà nou de com l’han pintat fins ara. És magnífic, colossal, extraordinari.” I va concloure: “No hi ha dubte que vós heu vist l’Empordà, ben veritat, segur que sí.” Pla segurament és dels escriptors que més han descrit l’Empordà amb paraules i Roura, un dels pintors que més l’han representat amb imatges. Pla es trobava al final de la seva vida i Roura era al principi de la seva trajectòria artística i aquesta trobada va significar, sense que ells ho sabessin, un relleu d’escriptor a pintor.