El record de les grans inundacions

Sense voluntat de ser exhaustius, Girona, la ciutat dels quatre rius ha patit al llarg de la seva història moltíssimes inundacions i, des que hi ha documentació, el 1193, es calcula que de molt importants n’hi ha hagut més de 150. El Galligants va provocar més de cent morts el 1843 quan una riuada d’aquest riu, nascut a les Gavarres i de quatre quilòmetres i mig de llargada, va destruir el barri de Sant Pere i va provocar greus danys a Sant Pere de Galligants. Ara la major part del temps baixa sec. Però si hi ha un aiguat que va quedar a la memòria, va ser el de 1940, l’any després d’acabada la guerra. El Ter va créixer com mai i va provocar greus destrosses a la comarca d’Osona. A Girona es va desbordar, com els altres tres rius. Es recorda com el gran aiguat del dia de Sant Lluc. Güell i Onyar també es van desbordar i, com que no podien desembocar al Ter a l’altura de l’església de Sant Feliu, van provocar greus danys i una xifra de morts que no es va determinar però que algunes cròniques fixaven en quinze. Hi va haver més de dos metres d’aigua en alguns carrers del Barri Vell, però va ser el Güell el que va provocar més morts, a l’altura del pont que hi havia davant de la Devesa, al lloc que durant molts anys hem conegut com el pont de Can Vidal. Allà va morir molta gent, entre els quals l’alferes Huarte, a qui es va dedicar poc després un pont sobre l’Onyar, un pont que també va catxar.

Les inundacions més properes de la ciutat van succeir el 1962, el 1963 i sobretot el 1970, el dia de la Mare de Déu del Pilar, quan l’aigua va arribar més alta que mai al carrer del Carme i es va quantificar com d’una altura d’1,26 metres a les Ballesteries. El Güell també va fer mal a Sant Narcís. Des de llavors les inundacions al Barri Vell de Girona han estat això, un record. El desviament del Güell el 1968 i, sobretot, la construcció dels embassaments del Pasteral, Susqueda i Sau, van domar el Ter i van contribuir que no desbordés més l’Onyar. Tot i això, periodistes com Jaume Teixidor alerten que algun dia algun aiguat farà que l’Onyar s’ho emporti tot.

Aquest record de les grans inundacions ve a tomb perquè tal dia com avui de fa cinc anys, la por va tornar a moltes cases. El temporal Glòria va portar aiguats molt potents, els embassaments eren massa plens i es va desembassar al Ter més aigua de la que pertocava. Això va comportar que es desbordés a molts llocs, Anglès, Bescanó i a Girona, on va inundar les instal·lacions del GEiEG i el pavelló de Fontajau, i camí de Pals. Les imatges de vídeos i fotografies ho recorden. També es va patir per l’Onyar. Va baixar amb força i durant moltes hores es va témer que desbordés al mig de Girona. Va venir d’un o dos dits. La imatge de l’aigua passant per sota la plataforma era impressionant i feia por. Molts recorden l’aigua als carrers del Barri Vell i es temia que passés de nou. El Glòria va fer molt de mal. Més d’un centenar de milions en pèrdues, especialment a Massanes i Sant Feliu de Buixalleu. Vies verdes malmeses, pobles sense aigua ni llum i la sensació de que l’aigua no l’atura ningú. Un gran desastre. El preludi del tancament per la covid.