Mots per a no ser muts

La delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural –amb la col·laboració de Banca Catalana/Banc Industrial de Catalunya– ha publicat un Vocabulari comercial que pot ser una eina bàsica i general per a la redacció de rètols comercials en català.

És una eina general, perquè el vocabulari inclou pràcticament tots els rams del comerç –automòbil, alimentació, papereria, joieria, mobles, roba, electrodomèstics, etc.– i és bàsica perquè recull els conceptes i els objectes més corrents; no hi ha dubte que dins de cada ram es podrien confeccionar vocabularis molt més detallats. Del que es tracta, però, és de proporcionar una solució solvent als dubtes més usuals, i si els mots que s’han reunit en aquest llibre els trobéssim realment a les façanes de les botigues i tallers, als aparadors i als prestatges, hauríem fet un pas decisiu.

A més d’un vocabulari d’equivalències castellà-català i català-castellà, el material es presenta ordenat ideològicament, de manera que si algú està relacionat amb forn i pastisseria, per exemple, podrà trobar directament “caramels, dolços, massapà, pa de pessic, pasta de full, pastís, brioix, ensaïmada, etc.”, i els qui s’interessin per l’apartat d’espectacles hi veuran “abonament, amfiteatre, cartellera, guarda-roba, llotja, curtmetratge, sessió…” Són molt útils les llistes de frases i rètols usuals: empenyeu, estireu, pagaments, no entreu si us plau, passeu sense trucar, respecteu la gespa, descomptes especials, gran assortiment, etc.

Si sou llaminers, sabreu què són el que en diuen virutas. Conec una pastisseria on les fan molt bones, i fa una parell de mesos que hi vaig entrar, i assenyalant les que exhibien sota el rètol en castellà vaig dir: “Em posaria dos-cents grams d’encenalls?” La mestressa, que deu tenir la meva edat, em va dir: “Sí senyor, té raó, d’això se’n diu encenalls”. Què vol dir, “se’n diu”? Si escrivim virutas és que “nosaltres” en diem virutas… Quan superarem la contradicció?

Hi ha qui es resisteix a la catalanització dels rètols amb un d’aquests dos arguments. Primer, la por d’escriure-ho malament. Si us plau!… ¿Sou capaços de discutir minuciosos detalls amb un gestor, i us sembla massa complicat consultar un diccionari, o preguntar-ho a “aquella persona que sabeu que domina el català”? L’altra excusa tampoc no val: qui no sàpiga català no entendrà el rètol. Mireu: n’hi ha molts que s’entenen: bossa de viatge, màquina d’escriure, embotits... I, si l’equivalència castellana és molt diferent, no patiu pas: no hi ha cap mestressa de casa que pugui dubtar que allò és l’hígado que volia, encara que el rètol digui “fetge”.