Opinió

Lletra petita

Ventilem els jutjats

“És molt poc saludable que la judicatura –sobretot la cúpula– no representi la pluralitat ideològica de la ciutadania a la qual ha de servir

El mal ano­me­nat pacte cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol va suar per fer més o menys net a les caser­nes però no es va atre­vir amb la judi­ca­tura, com si la sepa­ració de poders impliqués que la legi­ti­mi­tat del legis­la­tiu emana del judi­cial i no de les urnes. Aquest error explica que el biaix ideològic de la judi­ca­tura derivi en situ­a­ci­ons anti­de­mocràtiques com ara la rebel·lió explícita per no apli­car la llei d’amnis­tia... o l’inter­ro­ga­tori ver­gonyós del jutge ins­truc­tor Adolfo Car­re­tero a Elisa Mou­liaá, pre­sumpta víctima d’abu­sos per part d’Íñigo Errejón. Aquest epi­sodi, pen­dents de fins on arri­ben les diligències ober­tes pel Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, s’enfoca de manera ràpida: si aquesta línia i aquest to de l’inter­ro­ga­tori (sug­ge­rint les res­pos­tes o direc­ta­ment pre­jut­jant) l’hagués adop­tat l’advo­cat defen­sor d’Errejón, el jutge l’hau­ria hagut de tallar en sec.

La fil­tració de l’enre­gis­tra­ment ha de fer obrir els ulls als incrèduls que neguen biai­xos ideològics, de gènere, de classe... i obre inter­ro­gants legítims sobre actu­a­ci­ons ante­ri­ors de Car­re­tero en tres dècades de car­rera judi­cial. D’ell, i dels altres com ell que vol­ten pels jut­jats. És molt poc salu­da­ble que la judi­ca­tura –sobre­tot la cúpula– no repre­senti la plu­ra­li­tat ideològica de la ciu­ta­da­nia a la qual ha de pres­tar ser­vei. La reforma per demo­cra­tit­zar l’accés a la judi­ca­tura que plan­teja ara el govern espa­nyol arriba tardíssim –els seus efec­tes tar­da­ran una gene­ració a notar-se– i és sos­pitós que no s’hagi mogut res fins que a Pedro Sánchez li han tocat la família. Fa massa temps que opo­si­tar a jutge o fis­cal no és a l’abast de qual­se­vol estu­di­ant de dret. Tan­car-se qua­tre o cinc anys a pre­pa­rar un temari, a banda d’un sacri­fici per­so­nal que no tot­hom es veu amb cor d’assu­mir, exi­geix una eco­no­mia fami­liar sane­jada. Per això hi ha tants jut­ges (com Car­re­tero mateix) fills i nets de jutge i, en con­seqüència, impreg­nats de mane­res de fer de temps fos­cos. Per això calen aju­des econòmiques per als anys de pre­pa­ració i per això convé valo­rar els aspi­rants més per la prova escrita que per l’oral, sem­pre més vul­ne­ra­ble al cri­teri del tri­bu­nal. I encara que­darà pen­dent una altra pota de la reforma: revi­sar si els valors democràtics dels qui for­men els jut­ges són els apro­pi­ats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia