Vallter: se’n diu descarbonitzar, Toni

A vegades, hi ha qui escriu sobre el futur de l’estació d’esquí de Vallter segons el relat que més s’ajusta a les seves filies i fòbies. Fem referència a l’article de Toni Romero El llautó de Vallter.

Descarbonitzar la muntanya suposa prioritzar en les estacions d’esquí l’adaptació al canvi climàtic. Una de les maneres d’assolir les emissions zero els propers anys és aprofundir en la sostenibilitat. A muntanya, implica ser més eficient en la gestió dels impactes de les activitats que s’hi desenvolupen. En el cas de Vallter, descarbonitzar significa treballar per a un accés respectuós amb el parc natural de la Capçalera del Ter i del Freser.

L’anunci fet per la consellera Sílvia Paneque d’instal·lar un nou transport per telecabina des de la cota 1.500 fins a la 2.535 eliminarà el pas de vehicles dins del parc natural i suposarà una reducció notable de la petjada de carboni, calculada en 1.368.627 kg de CO2 anuals.

Els que critiquen que la proposta impedirà que els vehicles arribin al pla de Morens i es presenten com a defensors de la sostenibilitat no esmenten que el projecte preveu la desaparició de les paelles dels darrers quilòmetres de carretera que condueixen a l’estació, el desmuntatge de vells remuntadors –traient ferro de la muntanya– i la regeneració dels actuals aparcaments. A més, la transformació de l’actual carretera en una via de servei i ruta ciclista, des del pla de la Molina fins al pla d’Hospitalets, és una millora destacable per a la protecció de l’entorn natural. Dir que el nou aparcament a la cota 1.500 posa en perill zones de prats de dall a la vall del Carlat és una crítica infundada, perquè parteix de la idea que qualsevol actuació de l’administració és, per definició, desencertada.

Afirmar que les obres del telecabina responen només a la recerca de beneficis econòmics és un argument que queda molt lluny de la realitat. El nou telecabina funcionarà amb energia renovable, permetrà reduir la pressió de l’ús de vehicles privats i trencarà amb l’estacionalitat de l’hivern a Vallter. L’estació es vol projectar així com un centre idoni per a activitats d’oci a la natura, en total complicitat amb els espais protegits de l’entorn, però ara els 365 dies de l’any.

Encara que no ho diguis, Toni, sembla que ja et va bé la situació actual i no vols acceptar que el projecte per adaptar Vallter al context actual de canvi climàtic respon a les noves demandes de lleure de la societat i, sobretot, a la necessitat de reduir la petjada de carboni. Això no és “pagar per respirar”, sinó, simplement, treballar a favor de la sostenibilitat. Al capdavall, segueix l’exemple d’altres estacions de muntanya del vessant nord del Pirineu i dels Alps. Això és el que proposa el projecte Vallter 365: compatibilitzar l’estació d’esquí amb la conservació del medi natural, protegint, alhora, el benefici social, mediambiental i econòmic que una inversió com aquesta tindrà per a la vall de Camprodon.