Els grans anuncis

Un dels vicis més coneguts de la política, sobretot en l’àmbit municipal, és la fal·lera per fer coincidir les inauguracions de grans obres –minúscules, en ocasions– amb el període preelectoral, però poc es parla dels grans anuncis durant els mandats dels governants. Dels brindis al sol que fan quan presenten actuacions que saben a bastament que a vegades ni dependran d’ells, o projectes que no estan ni a les beceroles i que moltes vegades només pretenen desviar l’atenció d’altres problemàtiques, amaguen carències de gestió diària o, senzillament, tan sols busquen el lluïment de la instantània i l’aplaudiment. Particularment, m’han cridat l’atenció alguns que s’han produït en ciutats del Vallès Occidental. En dos casos, per un excés de pompositat i, en el tercer, per la dificultat d’obtenir informació sobre un dels projectes dels quals una alcaldessa va fer gala el 2018.

Ara fa tretze dies, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, visitava Terrassa per firmar amb l’alcalde, Jordi Ballart, l’acta d’ocupació i pagament del preu just de l’expropiació forçosa (4 milions) perquè l’icònic Vapor Ros passés a mans de l’Ajuntament a canvi de dos solars a l’antiga AEG per aixecar-hi 213 habitatges. Aquesta va ser la fórmula per esquivar el desig del seu darrer propietari, el doctor Francisco Cabeza, quan va deixar el 2016 com a hereva de tots els seus béns la Generalitat de Catalunya, amb clàusula perquè en 30 anys l’Ajuntament no en fes cap ús, molest amb el consistori per uns embargaments per unes multes. L’Ajuntament perseguia l’immoble ubicat al centre històric, va fer un disseny urbanístic que hi combinava usos i habitatge i després es va fer enrere, ho va descartar i en va canviar els usos. Fins aquí, res a dir de negatiu, més aviat al contrari, però la majestuositat de l’acte va quedar en això, un tràmit administratiu i l’anunci de l’inici d’un pla director per definir-ne els usos, deixant clar que la rehabilitació costarà uns 40 milions que l’Ajuntament sol i la Generalitat no podran assumir. Potser no hi ha hagut prou temps del 2017 ençà per saber què fer-hi i com? Calia la fanfàrria?

El cas següent és a la veïna Sabadell, ja fa uns mesos, concretament, el 18 de novembre, i també amb la Fundació Banc de Sabadell de protagonista. La presentació del projecte Sabadell, Centre de Cultura, al Museu del Gas i la Casa Grau, amb moltes inconcrecions com el cost de la rehabilitació, l’aportació econòmica de la fundació, la col·laboració d’administracions, qui el dirigirà o com serà el model de governança. Sis mesos donava Oliu al consistori per tenir el projecte i inaugurar el 2026. Potser esperant una mica més, en un sol acte públic ja podríem haver tingut resposta a tots els interrogants.

I el darrer és a Rubí. El 2016 l’Ajuntament obtenia la titularitat de l’icònic edifici del Casino. L’alcaldessa, Ana María Martínez, presentava dos anys després el projecte de rehabilitació i, encara en obres amb dificultats en l’adjudicació, no se’n coneixen els usos ni si alguna entitat s’hi encabirà. Molta fressa i poca endreça.