Fulls que costa girar

Sembla que el patrullatge 24/7 per pacificar la Mina no ha sigut efectiu. S’hi han escaldat. No hi ha tornat a haver trets a l’aire, però hi ha hagut pedregada als mossos, que han tocat a retirada. Tàctica, se suposa, però retirada al cap i a la fi, i que aplaudim perquè no cal anar a més mentre no en tinguem assegurat el final. Ara per ara sembla que els gitanos organitzats controlen més la situació que els ARRO professionals i la resta d’especialistes policials i polítics que havien de calmar l’ambient. De moment el pis, després de la pedregada generalitzada als mossos que el desocupaven, torna a ser ocupat. És un fet. La història té quatre dels ingredients més potents a l’hora de despertar els taurons dels pseudoperiodismes. I aquesta setmana es despertaran segur si la Generalitat i l’Ajuntament no actuen amb diligència. Fem llista. Veiem primer què passa en un barri marginal, per poc correcte que sigui dir-ho. En segon lloc constatem que n’és protagonista una ètnia, la gitana, que es mou per les seves pròpies lleis i que encara no ha tancat l’episodi de la Font de la Pólvora (Gironès), que cueja a ganivetades i pallisses per Granada. Com a tercera creu tenim de fons el tema de moda de l’habitatge i les ocupacions. I el quart ingredient és que ens movem en el tros de firmament de les estrelles més radiants del girar full, la consellera Parlon i el major Trapero. Però el full de la Mina i els gitanos no és tan fàcil de girar.