La mala política

En una reacció inesperada, Pedro Sánchez fa un torcebraç del torcebraç plantejat pel PP i Junts –també Vox– quan, dimecres, van votar en contra del decret òmnibus, estavellat al Congrés. El president espanyol no té cap pressa per aprovar la revaloració de les pensions, les bonificacions del transport i totes les mesures frenades. Avisa a populars i juntaires que, si ho fa, no serà per separat, com voldrien, sinó amb un nou decret que empaqueti iniciatives diverses com el frustrat la setmana passada. Un trágala en tota regla. I un exemple de mala política. Perquè la mala política, practiqui qui la practiqui, és la que acaba perjudicant els ciutadans. Uns ciutadans que veuen com els han apujat els títols dels transport –i, si la situació no es resol, més que ho faran– o com, passi el que passi, al febrer la nòmina amb la seva pensió serà més baixa del que estava previst. La mala política, a més, perjudica els partits. Se’n ressent un PSOE que ignora els socis i s’entesta a governar com si tingués majoria, un PP ancorat a l’oposició incapaç d’erigir-se en alternativa i un Junts que es percep com a molt poc sensible amb les necessitats de la gent. I ho fan tots quan demostren estar molt més interessats a desgastar el rival que a sortir de l’atzucac i defensar els que els han escollit.