Inseguretat i benestar emocional

La sen­sació d’inse­gu­re­tat és evi­dent en la soci­e­tat en gene­ral i en la giro­nina en par­ti­cu­lar. Hi ha car­rers més inse­gurs que altres, zones i hores de més perill. La sen­sació d’inse­gu­re­tat és com la de la calor, que cadascú la sent a la seva manera. Amb la noció del perill passa el mateix, no tot­hom la té igual. Però les estadísti­ques apor­ten algu­nes dades per refle­xi­o­nar. Els infor­mes de la poli­cia local o de les denúncies pre­sen­ta­des diuen que la inse­gu­re­tat ha aug­men­tat. També ho ha fet el nom­bre de delic­tes. La dar­rera mobi­lit­zació dels veïns del barri de Palau posa en relleu el males­tar i la inse­gu­re­tat que patei­xen les urba­nit­za­ci­ons per l’incre­ment dels roba­to­ris. Al barri de Pedret les quei­xes són per l’acu­mu­lació de resi­dus d’altres bar­ris. A Santa Eugènia les quei­xes venen per l’acu­mu­lació de brutícia als seus car­rers i per alda­rulls i bara­lles a les sor­ti­des dels locals noc­turns. I a tot això, què fan les asso­ci­a­ci­ons de veïns? Poca cosa. Els roba­to­ris amb violència i el con­sum de dro­gues han aug­men­tat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment en els dar­rers anys i la inse­gu­re­tat en les dones també és un motiu d’alarma. Tots aquests pro­ble­mes gene­ren males­tar i afec­ten la salut emo­ci­o­nal de molta gent. Val­dria la pena que les con­clu­si­ons d’aquest pri­mer congrés de benes­tar emo­ci­o­nal, sense la presència ofi­cial del COPC, s’apli­ques­sin en la imme­di­a­tesa de les rela­ci­ons que s’esta­blei­xen entre el ciu­tadà i l’admi­nis­tració, més en aquells temes sen­si­bles com són la segu­re­tat, la neteja o la violència. La psi­co­lo­gia de l’urba­nisme i la psi­co­lo­gia social tenen nexes direc­tes entre el benes­tar emo­ci­o­nal de les per­so­nes i el seu hàbitat. La inse­gu­re­tat, en aquest cas ciu­ta­dana, genera reac­ci­ons que impe­dei­xen viure d’una manera salu­da­ble i les acci­ons de pro­tecció extre­mes són ine­vi­ta­bles. La violència vicària per expo­sició als mit­jans de comu­ni­cació i les xar­xes soci­als no fan res més que incre­men­tar aquesta sen­sació d’inse­gu­re­tat i de desor­dre que afec­ten l’equi­li­bri emo­ci­o­nal de les per­so­nes. Les con­seqüències d’una ciu­tat inse­gura i desen­dreçada és el males­tar, les reac­ci­ons extre­mes i la pèrdua de la salut. Apli­quem-nos les con­clu­si­ons del congrés i fem una ciu­tat salu­da­ble on sigui segur de viure-hi i que s’hi vis­qui amb benes­tar, també emo­ci­o­nal, no sola­ment indi­vi­dual sinó també col·lec­tiu.