“Mai més” és ara

De pair la primera setmana del govern de Trump i les mesures radicals contra els immigrants –que experts econòmics ja han avisat que poden tenir conseqüències nefastes per exemple en el món rural, on molta de la feina més dura la fan els “sense papers”– hem passat a les commemoracions de l’alliberament d’Auschwitz. I escric commemoracions perquè la paraula celebracions em resulta d’impossible aplicació en el context del que va ser l’Holocaust. El nexe entre els dos esdeveniments que s’ha de remarcar té noms i cognoms: Elon Musk. El magnat, que va fer la salutació nazi per celebrar l’arribada a la Casa Blanca del seu amic, dissabte passat també va posar els pèls de punta en un discurs que va fer virtualment en una assemblea de l’AdF, el partit d’ultradreta alemany que està guanyant espai polític de manera més que preocupant. Musk va fer una arenga en què va elogiar “l’orgull de ser alemany” i va assegurar que “només AdF pot salvar Alemanya”, dient que s’han de superar “les culpes del passat” i carregant, com fa sempre, contra la Unió Europea i la diversitat cultural. A tot això, algú tan poc sospitós de ser d’esquerres com Donald Tusk, el primer ministre de Polònia, ja ha reaccionat amb contundència, qualificant el discurs de Musk de “sinistre” i recordant que no es pot “trivialitzar” el nazisme. Mentrestant, Trump calla, però alguns polítics republicans ja comencen a criticar la retòrica de l’amo de Tesla. El més important, però, és la resposta de la gent. Aquest mateix cap de setmana passat milers de persones van sortir al carrer a les principals ciutats d’Alemanya per alçar la veu contra el feixisme, el nazisme i la xenofòbia. La seva mobilització també posa els pèls de punta, però en aquest cas d’emoció. Persones de tot tipus, segur que amb diferents opinions i ideologies, però que tenen clara una cosa: que davant la retallada de drets, davant els discursos d’odi contra els que no són com nosaltres, i davant dels intents de manipulació, és més necessària que mai l’esperança i la protesta. Perquè el “mai més” d’Auschwitz és ara.