Una novel·la sobre Figueres

Quan Joan Manuel Soldevilla, el barceloní més empordanès que hi pugui haver, va veure tot el que havia descobert amb la beca de recerca que li va permetre investigar el paper dels protestants a Figueres en les dues darreres dècades del segle XX i fins a la Guerra Civil espanyola, moment en què van desaparèixer, va tenir clara la història i va tenir clar que seria el paper d’Emily Murray, la dona que va marcar durant tots aquells anys la missió, sobre qui giraria la trama. Fent recerca per biblioteques, col·leccions privades, arxius i hemeroteques d’arreu del món, havia trobat molta informació del paper que els protestants havien tingut a Figueres i que eren objecte de les Mirades d’ahir. Va escriure molt, però alguna cosa no acabava de fluir, i això que tenia clar que volia fer una novel·la, perquè la història real ja l’havia explicada al llibre L’editorial perduda de Figueres. Només quan va decidir que la seva protagonista no es diria Emily sinó Florence, va veure com tot es desencallava i que la història es convertiria en aquesta Florence, la indòmita, que acaba de publicar Columna.

Tot i que els protestants van arribar a Figueres el 1882, va decidir que la seva novel·la començaria el 1899. Florence, com la dona que l’ha inspirada, és vídua des de fa cinc anys, té un fill i és l’ànima de la missió que en teoria comanda el seu cunyat. En teoria, perquè d’ella depenen moltes coses, com ara els diners familiars. Joan Manuel Soldevilla escrivia una novel·la i va entendre que el 1899 era l’any apropiat, un any després de la pèrdua per part espanyola de Cuba i les Filipines. Li calia un personatge i va pensar que un metge castrense que havia fet la guerra a Cuba i n’havia quedat desencantat podria ser el personatge ideal, a qui va batejar com el capità Félix Codina, destinat al castell de Sant Ferran, un element indissociable en aquell temps d’una Figueres republicana i federal que bullia. La necessitat de millorar el seu anglès per poder sortir a l’estranger a aprendre i compartir experiències amb altres exèrcits, és la causa per la qual es coneixen els protagonistes.

A partir d’aquí Soldevilla crea una novel·la amb la història de les dues bessones nascudes a Bombai que van perdre la mare en el part i poc després el pare i que són adoptades per un coronel de l’exèrcit britànic. Gent creient, rica i amb voluntat evangelitzadora. Ja escrivíem ahir de la feina que van fer els protestants a l’Empordà i com les seves publicacions van arribar a mig món. Però en aquesta novel·la l’autor també fa un retrat d’aquella Figueres que els dies de mercat s’omplia de gent de tota la comarca: hortolans, propietaris, menestrals, saltamarges i comerciants omplien la Rambla, uns treballant sense parar i els altres vestits de vint-i-un botons, omplint cafès, hostals i cases de barrets. Florence, la indòmita és una novel·la sobre una Figueres no tan coneguda, sobre el paper d’un exèrcit desfet però que encara es vantava de l’honor militar en la derrota no acceptada, la fi de l’imperi espanyol, i sobre una societat com l’empordanesa que volia oblidar la guerra en què s’havien deixat la pell massa xicots empordanesos. I és la història d’una dona en el seu viatge de redescobriment.