Els canvis a la Llibreria 22

Va ser el 19 de gener, diumenge, quan Guillem Terribas, el llibreter emèrit que és pare, mare, esperit i tot el que vulguin dir de la Llibreria 22 de Girona, inaugurada el 20 d’octubre del 1978, es va adonar que el temps havia passat. Potser va recordar el dia de l’obertura del negoci, fa quaranta-cinc anys, després de gestions menys complicades que les que tindria ara amb la llicència per obrir la llibreria i amb 26 accionistes que hi van invertir els seus diners, un d’ells el mateix Guillem, que encara ho és del negoci. Aquest diumenge 19 de gener el qui en va ser ànima, gestor i president del consell d’administració, va veure llum a l’aparador de la llibreria i va anar a fer el xafarder, com acostuma a fer, i va fer el gest d’entrar. I el van aturar. “No es pot passar, que estem fent uns canvis.” D’acord, eren els operaris que estaven fent la reforma per la qual la llibreria va tancar aquell diumenge i l’endemà dilluns, i ell ho sabia però no ho recordava. Però no va fer ni tan sols el gest d’explicar que ell era part de la Llibreria 22, que encara hi presenta llibres i que, tot i jubilat, sempre està a l’aguait. “Va ser la primera vegada que em vaig adonar que allò ja no era casa meva.” Li he sentit dir sense cap acritud, amb total normalitat, més en el sentit que va ser ell qui, en no ser reconegut, es va adonar que el temps ha passat. I ho publico avui que fa exactament deu anys que en Guillem ja no és la cara visible de la Llibreria 22, perquè es va jubilar el 31 de gener del 2015. Ho va anunciar al Facebook en Salvador Garcia-Arbós i el dia de la presentació del premi Casero (un dels grans encerts de la casa) la gent lluïa uns cartells amb el missatge: “No sóc pas en Guillem... però de gran m’agradaria ser-ho.” Deu anys amb en Jordi Gisbert a la gerència que han passat volant, tot i que han estat moltes les coses que han passat en aquests anys, entre altres la pandèmia, que va obligar a tancar. I també la incorporació de la Llibreria Geli al negoci.

Els canvis de què parlo al titular d’aquestes Mirades es refereixen al parquet i a la il·luminació de la Llibreria 22. Potser la gent no se n’ha adonat, però el canvi del terra i del sostre fa goig i és ben visible. Ara fa uns anys van entrar nous accionistes al negoci, gent d’una altra generació. La Llibreria 22, ara també amb l’afegit Geli, continua fent més presentacions de llibres que mai a l’espai 22, i manté el Quiosc a Emili Grahit i Còmics 22 al mateix carrer Hortes, el lloc on el número del carrer i no el nombre d’accionistes va donar nom a la llibreria.

Però s’albiren canvis importants. M’agrada treure el cap tres o quatre vegades a la setmana per la llibreria, compri o no compri llibres, que ho faig. I sempre pares l’orella i el fet que els darrers dies voltant pels despatxos hi hagi l’Anna Nicolau fa pensar que sí, que alguna cosa d’aquell rumor que la Llibreria 22 volia fer alguna cosa fora de la ciutat amb alguna cooperativa nacional tenia més pes que el del simple rumor. L’Anna ara treballa a l’Abacus i, durant molts anys, va ser ànima de la llibreria Les Voltes. Si hi ha novetats ja les sabrem, però és evident que a la 22 hi ha canvis. Un parquet magnífic i uns llums que ho mostren tot.