Un pla mediocre

Divendres de la setmana passada el president Illa va presentar un pla que pretén recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. A partir d’un bon diagnòstic, el pla formula estratègies errònies, esquiva debats importants, concreta poc i abusa molt de paraules clau. Té tots els elements per acabar com els plans estratègics que hem fet els darrers 30 anys, en res.

Catalunya té un problema de productivitat i PIB per càpita. Això es deu a la baixa inversió en innovació i una aposta intencionada per sectors de baixa productivitat. L’obsessió del pla és Madrid, que ha superat Catalunya en percentatge del PIB espanyol, tot i que Catalunya es manté. Madrid creix amb un model especulatiu dirigista absorbint les Castelles, és un transvasament de suma zero a nivell Espanya. Hem de formular un model igual per vampiritzar Aragó, València o el Rosselló? Ni podem ni ens interessa. La inspiració es troba a Singapur, Suïssa, Corea o els Països Baixos i no a Navalcarnero.

Per por o desconeixement, el pla no busca canviar el model econòmic, és només un lot de maquillatge. No només falta ambició, és una col·lecció de llocs comuns formulada a partir del desconeixement de la realitat productiva i, el que és pitjor, sense cap previsió d’ingressos per pagar-ho.

Un pla ambiciós ha d’acotar turisme i immobiliari, els dos sectors que han enfonsat la productivitat del país, ha d’impulsar la indústria, no només amb macroprojectes, sinó anant a la realitat de les empreses de menys de 10 milions de facturació, i promoure la innovació i l’emprenedoria ajudant projectes tecnològics i no amb una mànega d’aspersió de diner públic que acabi generant Glovos.

A Catalunya hi ha grans economistes i empresaris. No pot ser que la Generalitat formuli un pla tan mediocre. President, assessori’s millor.