Vots sota les pedres

Hem entrat al febrer i no es veu enlloc que puguin aprovar-se els pressupostos de la Generalitat, de l’Estat, de Barcelona, de Ripoll i d’altres llocs on no hi ha manera que els partits es posin d’acord per tirar endavant la llei més important de l’any. Tot pinta que seguirem igual. Un pessimisme polític que va directament a l’optimisme econòmic quan Pedro Sánchez anuncia que l’economia espanyola creixerà el 2025 més del que es creia o quan Illa assegura que pot aconseguir –en cinc anys– més de 18.000 milions d’euros en infraestructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i igualtat d’oportunitats. Aquest fet demostra que allò que no funciona són els acords polítics. Perquè mentrestant els mateixos mandataris no veuen tan malament assegurar que el país funciona si cal, buscant, com diu Sánchez, els vots sota les pedres tot i l’ai al cor permanent. Passarà, entre d’altres, amb la llei d’estrangeria o la reducció de la jornada laboral, pendents dels vots de Junts, que esdevé cabdal en les negociacions.

En molts països del món, una situació política inestable de manca d’acords com la d’Espanya hauria portat a un avançament electoral. Aquí no passarà. Ara mateix, Pedro Sánchez està molt pendent de les eleccions del 23 de febrer a Alemanya, on sembla que la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) va al davant i deixaria fora de joc els socialdemòcrates d’Olaf Scholz, que precisament va avançar eleccions Tot plegat és imprevisible i depèn de molts factors. Si perden els socialdemòcrates alemanys Sánchez quedaria com l’únic bastió del socialisme a Europa, a banda de països més petits com Malta o Dinamarca. El socialisme europeu té molt en compte aquest fet i no vol perdre Espanya, atès que totes les previsions apunten que en cas d’un avançament d’eleccions generals el PP i Vox podrien formar govern i ara mateix el Partit Popular ha perdut els complexos de formar una coalició amb l’extrema dreta.