Català empoderat, no gràcies

Aquest diari publicava divendres un deliciós article de Jordi Llavina sobre com hem desvirtuat la llengua amb anglicismes i expressions gens genuïnes que un dia es posen de moda i ja no te les treus mai més de sobre; ara resulta que ens “explota el cap”, ens “empoderem”, tot és “cool” i “ens ressona”, “sortim de la zona de confort”, “implementem” i “posem en valor” coses que tota la vida havíem “valorat” a seques. L’article s’agraeix perquè estem tan amoïnats per la davallada de l’ús social del català que ja ni ens atrevim a pensar en la qualitat de la llengua que es parla: la prioritat és que es parli en català, encara que es parli malament. Fa pocs dies hem sabut que el Parlament farà classes de català als diputats que ho vulguin a partir de les seves intervencions al ple. Han votat a favor de la proposta tots els grups excepte Vox i PP, que són, segurament, els que més ho necessitarien. És una bona proposta per intentar millorar el nivell de la llengua catalana dins l’hemicicle, on cada vegada se senten menys pronoms febles i més barbarismes. Per a un polític, que per damunt de tot ha de convèncer qui l’escolta, la llengua és la principal eina de treball i n’hauria de fer un ús exemplar. Parlant de llengua, aquesta setmana el ple de l’Ajuntament de Rubí ha votat en contra de donar ajut econòmic a les escoles de La Bressola de la Catalunya del Nord. El primer tinent d’alcalde, Víctor García, ha provocat un escàndol dient que el català no és el mateix “que el valencià o que el mallorquí”. En aquest cas, el drama ja no és com ho diu sinó la barbaritat que diu. No puc evitar pensar en Jordi Llavina: si ho va sentir li devia explotar el cap.