Trump trans

Entre l’espi­ral sense fre d’ordres exe­cu­ti­ves que signa cada dia el pre­si­dent dels Estats Units, m’ha cri­dat també l’atenció la que pro­hi­beix la par­ti­ci­pació de dones trans en com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves feme­ni­nes. Trump és un sim­plista reac­ci­o­nari de manual, blanc o negre, amb ell o con­tra ell, i és aquesta al·lèrgia al matís i la inca­pa­ci­tat de detec­tar el gris el que el fa perillós. És una evidència que cal pro­te­gir els drets i els interes­sos de les espor­tis­tes que són dones biològica­ment d’ori­gen (i tot és tan com­plex que no estic segur que aquesta defi­nició sigui la més per­ti­nent). Però la fal·lera pres­crip­tora de Trump li impe­deix valo­rar si és pit­jor la medi­cina que decreta que el mal que diu com­ba­tre.

M’explico. No tots els esports tenen la mateixa cor­re­lació de ren­di­ment entre prac­ti­cants mas­cu­lins i feme­ni­nes. Qui coneix millor les dinàmiques de cada esport són els seus pro­pis regu­la­dors, fede­ra­ci­ons i auto­ri­tats espor­ti­ves. Un exem­ple: la neces­si­tat de pro­te­gir els drets de les dones pilots d’auto­mo­bi­lisme o moto­ci­clisme o el de les juga­do­res d’escacs davant la irrupció de rivals trans és molt rela­tiva. En tot cas, no té res a veure amb la d’atle­tes, neda­do­res, ciclis­tes, gim­nas­tes o, en gene­ral, qual­se­vol dis­ci­plina en què la bio­lo­gia mar­qui diferències de ren­di­ment. L’atle­tisme, en certa manera pre­cur­sor, es regula a par­tir dels nivells de tes­tos­te­rona –no sense con­tra­dic­ci­ons, perquè per obli­gar a abai­xar-los per com­pe­tir amb dones legi­tima solu­ci­ons far­ma­cològiques, en la pràctica una mena de dopatge invers– i, com que és ine­vi­ta­ble que qui sent lesi­o­nats els seus drets els porti al jut­jat, ja ha acon­se­guit una certa juris­prudència. En canvi, l’arren­cada de cavall de Trump no té cap avan­tatge i sí els incon­ve­ni­ents deri­vats del des­co­nei­xe­ment i els apri­o­ris­mes. I, per sobre de tot, adoba el ter­reny per a la pola­rit­zació de l’opinió pública i ali­menta l’asse­nya­la­ment i la fòbia cap a col·lec­tius mino­rit­zats, uns fenòmens ine­xis­tents o mar­gi­nals quan la regu­lació prové de dins. D’ultres i caver­nes n’hi ha per tot el món, i Trump els dona carta de natu­ra­lesa perquè escam­pin el seu odi en l’esport.