Professors que et marquen

Una coneguda em diu que el seu fill vol estudiar filosofia. No sé si hi ha pocs o molts joves que es decantin per aquest grau, però que algú de no gaires anys s’interessi per les formes de pensament mereix una certa atenció, sobretot quan cada cop empetitim més la capacitat de reflexionar. Soc bastant ignorant en qüestions relacionades amb la filosofia. No me n’enorgulleixo, però sempre m’he preguntat com hauria estat la meva relació amb aquesta assignatura si entre els setze i els divuit anys no hagués partit peres amb Plató, Kant i Nietzsche per culpa d’un professor arrogant que em va fer odiar-la amb totes les meves forces. En canvi, m’apassiona tot el que guarda relació amb els números. Mentre els meus companys d’estudis de l’època es refugiaven en les lletres per fugir bàsicament de les matemàtiques, jo combinava ambdues opcions, probablement perquè aquell professor de mates de l’institut, el Santi, feia que les seves explicacions sonessin a música celestial, alhora que convertia els exercicis en passatemps. Si la meva vida ha desembocat en l’escriptura, dic jo que alguna cosa hi deuen haver tingut a veure la Maria i el José, els mestres de literatura que em captivaven amb les seves històries. No sé si totes les persones que es dediquen a educar els altres des d’una escola o un institut són conscients de fins a qui punt poden influir en l’itinerari formatiu i vital dels seus alumnes. Crec que hi ha un moment en la vida, sobretot si anem més perduts que un ramat sense pastor, en què la simple connexió amb un mestre pot decantar el nostre futur. Quanta gent no ha acabat fent de mestre perquè un adult, al seu dia, li va transmetre la passió per l’ofici? Desconec per què el fill de la coneguda vol estudiar filosofia, però segur que ha tingut mestres en la matèria, potser en una d’opcional que van triar quatre gats i que ja hauria volgut per a mi.