I si marxem d’X?

Les xarxes socials han esdevingut una part fonamental de les nostres vides. Però més enllà de la seva utilitat per connectar-nos, informar-nos, difondre les nostres activitats o opinions, aquestes plataformes han mostrat una cara fosca, atiant els discursos d’odi i polaritzant la societat. X (la xarxa abans coneguda com a Twitter), Facebook i Instagram, sota el timó d’Elon Musk i Mark Zuckerberg, han canviat les regles del joc, promovent un nou paradigma comunicatiu on tot s’hi val: des de l’insult a la mentida, el poc rigor, i la criminalització de la diferència. No és estrany, doncs, que moltes de les entitats que treballem per la justícia social ens plantegem abandonar aquest vaixell de l’escarni i el soroll ultra, per virar cap a alternatives amb algoritmes respectuosos amb els drets i la dignitat de les persones. No és un debat trivial. Des que Musk va adquirir X, el seu algoritme alimenta l’odi i les ideologies d’ultradreta. I el mateix passa amb Facebook i Instagram, que han relaxat les normatives de moderació de continguts, permetent discursos discriminatoris i afavorint la propagació de fake news. A favor de sortir de les xarxes tòxiques, destaca el compromís ètic i polític, la coherència amb els valors socials, i no legitimar espais de debat esbiaixats i gens saludables. Això implicaria focalitzar-se en canals alternatius com Mastodon i bastir una nova estratègia per arribar a un públic més afí, amb més control sobre els missatges difosos, i evitant la propagació de rumors o notícies falses. Però marxar-ne també té un cost. Deixar X, molt usada per periodistes, activistes i responsables polítics, comportaria una notable pèrdua de visibilitat i incidència pública. Limitaria, a més, la capacitat de difondre missatges urgents o crides a l’acció. Així que una tercera via opta per mantenir-se a l’òrbita Musk-Zuckerberg per seguir contrarestant els discursos de l’odi des de dins, tot combinant-ho amb l’entrada a xarxes alternatives, com Bluesky, que creixen amb força. Sigui com sigui, cal repensar el paper que tenen totes les grans plataformes en la configuració de l’esfera pública i la responsabilitat ètica que tenim com a entitats socials davant d’aquestes dinàmiques. El debat segueix obert.