L’ocupació és una obra de llibertat?

Potser us recordau de l’obra més espectacular de Christo i de la seva esposa i sòcia, Jeanne-Claude, el Reichstag embolcat. Després d’una lluita de vint-i-quatre anys per aconseguir els permisos, aquest exrefugiat de la Bulgària comunista va poder fer possible el seu somni gràcies a la caiguda del Mur de Berlín; va embolcar el parlament alemany (Reichstag) com a símbol de llibertat. El projecte va encaixar perfectament perquè el que feia era embolcar la història per després alliberar-la de nou i, així, es produïa un renaixement.

Mallorca viu una experiència semblant, perfectament extrapolable a altres indrets turístics. La diferència rau en el fet que aquí els edificis s’emboliquen des de dintre i no hi ha cap artista implicat. Aquests edificis embolcallats no es consideren art, i només són notícia si algú els ocupa. Una cinquantena de persones han ocupat un dels sis edificis del complex hoteler Bellevue al Port d’Alcúdia, entre les quals hi ha famílies amb infants. La setmana passada era notícia l’ocupació de l’Hotel Sol i Mar a Cala Bona.

A l’hivern, Mallorca és un altre món. La major part de la planta hotelera, de restaurants, de bars i de tendes diverses, fins i tot de supermercats, estan embolcats no per defora com feien el Christo i Jeanne-Claude sinó per dins. N’hi ha que opten per la pintura blanca, d’altres pels papers dels diaris o d’estrassa. L’embolcall arriba a les places majors de segons quins municipis de la Part Forana com ara Pollença, on molts dies hi ha un sol bar obert: El Club Pollença, perquè hi ha de ser, així ho diuen els seus estatuts.

Els mesos d’hivern, cada cop més breus, Mallorca és una illa buida, amortallada i amb el drama de l’habitatge que es va incrementant de manera exponencial. De persones sense sostre sempre n’hi ha hagut, però les xifres dels darrers anys s’han disparat. Per exemple, a Palma hi ha prop d’una vintena d’assentaments. Això no s’havia vist mai. L’escassa oferta de lloguer i d’habitatge nou assequible per a la butxaca dels ciutadans, juntament amb la precarietat laboral, ha agreujat la bretxa social. Són moltes les persones que es veuen abocades a situacions desesperades. La població no deixa de créixer.

El portaveu el PSIB-PSOE, Iago Negueruela, culpa el govern de Marga Prohens de no fer res per combatre els problemes d’accés a l’habitatge. Li recorda que tot el que està en marxa són projectes de l’anterior legislatura i que no ha llançat el programa de Lloguer Segur. Prohens li respon presentant un projecte tècnic de promoció de 24 habitatges de protecció pública, a Peguera, que s’oferirà en règim de lloguer. Mentrestant la ultradreta s’enfila i proposa als populars liberalitzar sòl per créixer, volen penjar-se la medalla o fer creure a la ciutadania que aquest model expansionista va per bon camí. I Mallorca a les fosques amb milers d’edificis embolcats, alguns d’ells en mans de grans tenidors. Arribats a aquest punt, un pot entendre l’ocupació com una obra de llibertat, perquè la identitat i l’estima per la terra fa estona que s’ha perdut.