‘Protoimperialisme català’

Ja és habitual veure com personatges públics s’han de desdir de comentaris que els definien quan els van deixar anar temps enrere a les seves xarxes socials, però que ara els comprometen en la seva nova vida. Donen les culpes a la incontinència, a la immaduresa, a un impuls traïdor, a una ignorància transitòria, al fet que allò va ser fa molt de temps o a la mala llet dels lectors, per treure les paraules de context i les coses de mare. I a partir d’aquí, uns tiren pel “donde dije digo, digo Diego”, altres per “aquests són els meus principis; si no li agraden en tinc uns altres”, i els més espavilats per les dues vies alhora, que no són pas incompatibles. Jutgin vostès a quina d’aquestes faccions pertany el regidor del PSC i primer tinent d’alcalde de Rubí, Víctor García Correas. El dia 30 de gener passat, en un ple del consistori, s’oposava a ajudar La Bressola –les escoles en català a la Catalunya del Nord–, argumentant que això respon a “una visió protoimperialista de la llengua. El que fa és assegurar que el català és el mateix que el valencià o que el mallorquí; sintàcticament no ho són i tenen diferències grans...” Set dies després, García Correas feia pública una carta en què es disculpava per haver negat la unitat de la llengua catalana, amb frases com ara “tot és català, filològicament, i en tots els aspectes que es considerin”, “desconeixia si existia un debat sobre aquesta qüestió”, “m’estimo el meu país, els seus costums i la seva llengua”. Els que ens estimem aquest país i la seva llengua tenim un llarg historial a fer pedagogia lingüística, a canviar d’idioma per deferència, pragmatisme o imposició, a posar l’altra galta, però també a defensar el català del supremacisme lingüístic espanyol, que actua, legisla, decreta i sentencia des de fa segles per acorralar el català, empetitir-lo, fragmentar-lo i substituir-lo per l’espanyol amb l’aval de tot l’arc espanyolista, des de Vox fins a Sumar, passant pel PSC, que tan amablement acull afiliats i votants de Ciudadanos. No vull dubtar de la sinceritat de la rectificació de Víctor García Correas, però tinc clar que li importa un rave si el català mor a la Catalunya del Nord, i que ni a ell ni a Salvador Illa els sentiré mai parlar del protoimperialisme de la llengua espanyola.