La Laura irà a presó

Mai he tingut dubte que Laura Borràs era un cap de turc més, però no un cap de turc qualsevol. Està entre les peces de caça major i és evident que la seva persecució i destrucció personal i política ajuda dos objectius bàsics del nacionalisme espanyol i de l’unionisme constitucionalista. En esbudellar Borràs s’esbudellava l’independentisme i s’esbudellava Junts, que és l’independentisme que més creuats té els cables a l’espanyolisme per culpa d’Artur Mas, que va fer girar el timó. El març del 2022, des d’aquest voraviu, vaig recomanar a Laura Borràs que plegués, que es retirés, però ella no estava per la feina. “Deixa-ho ara, Laura”, es titulava. Un any després, l’abril del 2023, repetia la idea: “Deixa els càrrecs, Laura”. La tesi sempre era molt simple. Estava i estic convençut que hi hauria guanyat ella i que hi hauria guanyat l’independentisme si Laura Borràs s’hagués passat a la vida civil. Ara, el 2025, i després de passar la causa pel TS, ja no ho sé. Però jo encara li ho recomano. Ni ella ni la causa hi perdran res perquè faci un pas enrere. Una retirada, Laura, encara que sigui a destemps, pot ser una victòria. O entraràs a presó. Per martirologi no quedaran. Encara que fossis l’única presonera de la història d’Espanya amb quatre anys i mig de condemna per haver trossejat un contracte. En tractar-se de tu, ho troben proporcionat. Són gent, com diria l’àvia Neus, que et donen una gla i et fan cagar un roure.