Naftalina i carnestoltes

Hi ha temes que fan una olor de ranci que tomba d’esquena, de naftalina poc fina, a un déjà vu que fins i tot provoca mandra, amb la quantitat de problemes que la gent té diàriament. A Terrassa hi estem abonats i acostumats quan arriba el carnestoltes, la festa de la disbauxa, que critica amb humor més o menys encertat les persones, institucions i col·lectius que dominen i controlen la ciutat i el país. Només cal repassar cada any, i des de fa dècades, la publicació clandestina i satírica El Xerrameca de Tetassa que “parla amb veu alta i surt quan fa falta”. Però com una tradició cada x anys el cartell genera polèmica, que sempre va bé per fer una mica de publicitat a la festa. El sexe, la religió i la política acostumen a ser l’ase dels cops, i com un ressort fan saltar col·lectius i entitats, de tots colors i ideologies, ofeses per una setmana.

Enguany no ha estat cap excepció i la Confraria de la Mascarada va presentar al Complex Funerari Municipal de Terrassa l’escollit per a l’ocasió entre onze propostes i per votació: un bisbe a quatre grapes amb sabates de taló vermell. I reacció previsible de PP, Vox, el Consell Interreligiós i o, sorpresa, del síndic municipal de greuges El Mustapha Ben el Fassi Mezouar, que ha emès un comunicat en què mostra el seu “rebuig davant del menyspreu que es mostra cap a una confessió religiosa tan expandida a tot el món com és la religió catòlica”, hi afegeix que “la llibertat d’expressió és un dret humà reconegut però no s’ha de confondre amb la mofa i l’escarni dirigit a creences religioses” i ho rebla amb un “no es pot consentir aquesta forma d’humiliar, ofendre i faltar al respecte”. Res a dir en recollir una queixa si li arriba i traslladar-la a l’administració amb un suggeriment o recomanació... però cal un comunicat? Ni tan sols deixa clar que es tracti d’una actuació d’ofici.

Caldrien cursets de carnestoltes o carnavals per saber contextualitzar algunes de les accions que s’hi fan. Entenc que es puguin mostrar ofesos i que ho expressin, però d’aquí que alguns ens demanin la retirada i que la Fundación Abogados Cristianos ho porti als tribunals per delicte d’odi... És clar que són els mateixos que ja ho van demanar pel gag de la Virgen del Rocío de TV3, causa que es va arxivar perquè es tractava de “llibertat d’expressió”. A cadascú l’ofenen coses diferents, però el context marca i és tan absurd com denunciar càntics amb insults d’equips rivals en una competició esportiva no amateur on es mouen molts diners i no hi predominen, precisament, els valors de l’esportivitat.

En qualsevol cas, els organitzadors del XLVIII Carnestoltes ja han aconseguit la publicitat que volien dins d’una allau d’actes de carnavals a tot el país com ja va passar el 2011 o el 2018. En aquest darrer i en ple 155, tres mans simbolitzant PP, PSC i C’s grapejaven una dona. Entitats feministes també es van queixar i al final va ser parcialment censurat. No entendre el context.