Tino Soriano, fotògraf amb ànima

Tino Soriano (Barcelona, 1955) fa molts anys que viu a Banyoles i que ha retratat el seu estany, de la mateixa manera que com a fotoperiodista ha voltat pel món i ho ha retratat tot, però sempre des d’una perspectiva humana que ha fet que se’l consideri com un dels millors del món pel que fa a fotografia de viatges, com a reporter i també en tot el que està relacionat amb el món de la medicina. Demà, a les 6 de la tarda, a la Casa de Cultura de Girona i dins la Setmana dels Rahola, presentarà una selecció de la seva obra i conversarà amb la periodista gironina Sònia Cebrian i Torres.

Amb les possibilitats tècniques actuals, qualsevol pot fer una foto bona, li he sentit explicar a Tino Soriano, perquè les màquines ho fan gairebé tot. De fet, explica, hi ha grans fotos fetes per nens, i fins i tot un mico en va fer una que va ser molt valorada. Però aquesta és, explica, la gran trampa, perquè per tal que una fotografia sigui considerada única i recordada, necessita al darrere la mirada del fotoperiodista, el moment en què es pren i què és el que val. I en pot ser un exemple la meravellosa fotografia que ell va fer de la Mona Lisa sortint del museu i que li va valdre el World Press.

Ara mateix Tino està considerat com un dels grans reporters del món. Falta espai per enumerar els premis que ha rebut, però entre els que li fan més il·lusió, a més del World Press que va rebre el 1999, hi ha els que li han entregat la Unesco i l’OMS, haver estat guanyador en cinc ocasions del Fotopress, la Lente de Plata Mexicana, el Nikon Pro, el Canon Europa o el The Essence of Humanity que va rebre a Nova Zelanda. Ha estat escollit Fotògraf Espanyol de l’Any i Premi Nacional de Comunicació. Protagonista de tres documentals, ha escrit molts llibres –més de 35–, ha fet moltes exposicions des d’El futur existeix del 1992 al Palau Robert de Barcelona i ha treballat per a National Geographic, Time Magazine, Smitsonian Magazine, Los Angeles Times, La Repubblica, Paris Match, Der Spiegel, entre els més importants del món. També ha guanyat el Carles Rahola a millor comunicació institucional per Els invisibles. Quaranta anys de mirades.

Demà, a la Casa de Cultura, parlarà de tot això, de la fotografia de viatges i també de la fotografia de medicina. De la seva vida com a reporter viatjant pel món i fent reportatges com el de l’esclavatge a la República Dominicana. Ha fotografiat la Costa Brava i també Banyoles, ha fet nou llibres de viatges per a National Geographic, ha fet tres vegades la volta al món per fotografiar-lo i entre tots els llibres que signa n’hi ha dos que crec que li fan especial il·lusió: Ajuda’m a mirar. La bíblia del reportatge gràfic, Premi Nacional a millor llibre, i Anatomia d’una foto, que acaba de publicar i que és un complement al primer, ja que l’ha escrit a partir de l’ensenyament dels grans mestres. Al llibre aporta una metodologia visual perquè el lector aprengui. Està escrit en clau biogràfica i compartint l’estratègia que li ha permès viure de la fotografia: com aproximar-se a les persones, les tècniques de la fotografia. Quatre dècades d’ofici donen per a molt, sobretot perquè Tino Soriano ha estat sempre un fotògraf amb ànima.