Deures pendents en salut

La salut és un dret fonamental de la nostra societat i no un privilegi. Per això tots els ciutadans haurien de poder comptar amb un sistema de salut que garanteixi l’equitat: accés igualitari a l’atenció mèdica i a la medicina preventiva, entesa aquesta com un sistema que prioritzi la detecció precoç i que resti amatent a la salut pública. Però la realitat és que tenim un sistema de salut que afronta reptes significatius a nivell de càrrega assistencial, llistes d’espera i insuficiència de recursos hospitalaris, en què el pacient pot haver d’esperar un any perquè li practiquin una colonoscòpia o fins a quatre per poder accedir a tractaments especialitzats per a malalties com la síndrome d’intestí irritable. Afrontar aquests desafiaments, en un context en què la població creix a gran velocitat i envelleix, és majúscul. Només la innovació pot esdevenir la clau per poder revertir aquesta situació. Cal la incorporació de noves tecnologies que puguin diagnosticar les malalties de manera diferent, escurcin el temps de diagnòstic i incrementin la capacitat resolutiva; eines digitals basades en IA que permetin millorar l’eficiència dels processos; dispositius mèdics que ajudin a personalitzar els tractaments, incrementar l’eficiència i reduir costos; nous abordatges terapèutics que augmentin l’eficàcia en malalties cròniques o, fins i tot, permetin la seva remissió; i també noves estructures que afavoreixin un enfocament resolutiu de la prevenció. És fonamental, per a un país, poder generar coneixement, desenvolupament i producció.

PRIORITZAR LA INNOVACIÓ. Catalunya posseeix un actiu excel·lent del qual ens podem sentir orgullosos. Ens posicionem com un referent internacional en l’àmbit científic, concentrant el 30% de start-ups i empreses de la indústria de la salut. Però on va aquesta innovació d’alt nivell? Probablement, un ciutadà anglès podrà beneficiar-se abans d’una innovació desenvolupada a Catalunya, alhora que també gaudirà abans que nosaltres d’una tecnologia desenvolupada al seu país. Això s’explica perquè Anglaterra prioritza la innovació i ha desenvolupat una estructura que permet l’avaluació ràpida i un procés de priorització d’innovació que fa possible incorporar tecnologia sanitària en un termini de trenta-vuit setmanes, o productes de diagnòstic en seixanta-tres setmanes. A Espanya, en canvi, aquestes incorporacions poden arribar a tardar deu anys abans no entrin al sistema sanitari i siguin finançades. Quines són les raons? Principalment la manca de cultura innovadora i una mirada a curt termini que no permet preveure els beneficis a llarg termini. Cal canviar procediments i invertir en noves tecnologies.

REPTE. La manca d’una estructura clara per a l’adopció d’innovació en els centres sanitaris no harmonitzada amb criteris corporatius i d’agents decisoris. Aquesta poca claredat en el procés fa que les empreses que compten amb tecnologies pioneres hagin d’anar pivotant en el desenvolupament, els requisits del producte o el procediment d’implementació, fet que allarga els processos i posa en tensió la viabilitat de l’empresa o de l’start-up, que neix habitualment en un context de transferència tecnològica amb un múscul financer limitat procedent d’inversors o ajuts públics. Aquesta manca d’estructuració fa que no existeixin modalitats de compra adequades per a les innovacions, com podria ser el contracte basat en el valor o el risc compartit; que es plantegin licitacions en què es demanen requisits de compliment que no reflecteixen la realitat de l’empresa emergent, com la solvència econòmica; o la imposició de clàusules que impliquen concessions a nivell de propietat intel·lectual, el bé més apreciat i sovint únic de l’start-up. A això s’ha d’afegir la inexistència d’un mapa clar de les necessitats dels centres sanitaris que permeti avaluar i prioritzar les innovacions, i la manca d’eines adequades per poder mesurar el seu impacte i de perfils de professionals especialitzats en innovació en els centres. Incorporar aquesta cultura innovadora, i estructurar i capacitar el nostre sistema de salut és imprescindible per poder garantir el benestar social. Amb aquest objectiu, el Departament de Salut va presentar fa dos anys el pla operatiu d’adopció de la innovació al Sistema de Salut de Catalunya, amb els deures de desplegar-lo. Confiem, doncs, que aquest pla permeti afrontar aquest repte majúscul. Perquè només fitant el progrés i la innovació podrem garantir una salut basada en l’equitat i la prevenció.