De Rodalies al mur

Els corredors de fons sabem que la mitja marató –enhorabona, president Illa, per la promoció del nostre esport popular– és l’avantsala de la marató de 42 km. Les dificultats d’aquesta cursa comencen més enllà del quilòmetre 30, pel cap baix. Esgotament, falta de sucre, impossibilitat de seguir el ritme de córrer... fins que topes amb l’anomenat mur de la marató, aquella barrera que costa de superar. Aconseguir la gestió mixta de Rodalies serà, a partir del 2026, com assolir la mitja marató, però caldrà més esforç per superar el mur del finançament singular per a la Generalitat respecte d’altres autonomies. El govern haurà de fer veritable i creïble l’acord per cogestionar Rodalies, tenint en compte que el govern de Zapatero (PSOE) ja s’havia compromès a traspassar-lo el 2007. No cal recordar les felicitacions dels presidents Montilla o Aragonès, per exemple, per haver assolit un traspàs que no ha estat ni real ni efectiu. Fa 15 anys que el conseller Nadal deia gairebé el mateix que ara la consellera Paneque: “És el pas definitiu per resoldre la manca de fiabilitat” del servei. D’aquí l’escepticisme actual. La credibilitat de l’acord dependrà del manteniment de les inversions actuals i la millora del servei, a partir del 2027. Perquè el que no s’ha aconseguit és que ho gestioni FGC, que seria el veritable traspàs a la Generalitat i garantiria que l’Estat no el faci enrere en un futur, ni dissolgui la nova empresa mixta.

L’anunci de l’acord, amb la secretària general d’ERC Alamany a la conselleria de Territori, calma ERC sobre el govern i treu del calaix l’opció que encara hi hagi pressupost. Ara venen quilòmetres per avançar en forma de reunions bilaterals i de coordinació entre governs, fins a arribar al mur del finançament singular. Però en aquest punt quilomètric caldrà alguna cosa més que el suport d’ERC, amb Junts exigint concert econòmic, el PP i la resta d’autonomies en contra, per no afegir-hi els inspectors d’Hisenda i d’altres implicats que s’hi aniran afegint.