L’alcalde que va precedir Nadal

Tal dia com avui de 1972, el governador civil de Girona, el recordat, i no per bé, Victorino Anguera Samsó, va designar Ignasi de Ribot i de Balle com alcalde de la ciutat, càrrec que va ostentar fins al 18 d’abril de 1979, quan va deixar pas a Joaquim Nadal Farreras, primer alcalde democràtic després de la dictadura franquista. Quim Nadal, que va ser alcalde fins al 2001, passarà a la història com el millor alcalde de la Girona moderna, el que va canviar de dalt a baix la ciutat. D’Ignasi de Ribot no se n’ha parlat tant, potser perquè va arribar al càrrec durant el franquisme i va pilotar la ciutat durant aquella primera transició que havia d’acabar amb eleccions lliures. Això, i el seu pas com a secretari del Banc dels Pirineus que va ser intervingut pel Banc d’Espanya i va acabar amb condemna d’arrest per als seus gestors, va fer que passés a una segona línia, sense cap protagonisme públic més enllà del que va tenir i té com a advocat i membre d’alguns patronats que van fer molta feina per l’habitatge.

Ignasi de Ribot i de Balle havia nascut en una família de terratinents. Vivien al carrer Albereda, prop del Sagrat Cor. En una entrevista amb Alfons Petit, explicava que els van prendre la casa i van haver de marxar de Girona. El seu germà gran va morir quan intentava travessar la frontera. Ell va estudiar dret i va tenir companys de curs com ara Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, Joan Reventós o Alberto Oliart, que va arribar a ministre. Mai va ser de la Falange tot i ser un home del règim, perquè venia del tradicionalisme. El seu germà Joan Maria, arquitecte responsable dels serveis de restauració de la Diputació, també va ser alcalde el 1957, entre Antonio Franquet i Pere Ordis.

Ignasi de Ribot, que va ocupar les presidències de la Cambra Sindical Agrària i del Casino Gerundense, va ser regidor el 1971 i quan el governador va destituir Josep Bonet, alcalde. També va ser procurador a Corts poc després. Com a alcalde es va trobar una ciutat grisa i va patir el desgast de la fi de la dictadura, sense poder fer gaires coses. La crítica ciutadana va ser constant tot i que va intentar fer algunes accions per frenar polítiques d’especulació urbanística i va mostrar sensibilitat cultural.

Es va trobar entre l’espasa i la paret i no feia prou pels seus i es quedava sempre curt per la nova fornada democràtica. Se li reconeix sensibilitat cultural i va fer plantar molts arbres, va rebre el president Tarradellas a Girona i va fer col·locar el mosaic d’homenatge a Fages de Climent a Pedret. També va demanar el 1976 que es recuperés la figura del príncep de Girona. Va patir gran desgast pel tema del català que li va plantejar el regidor Joan Paredes, i també es va reunir amb la gent de l’Assemblea Democràtica d’Artistes i va ser present en la inauguració del monument a Carles Rahola a la rambla de la Llibertat el 1978. A l’Ajuntament va tenir un molt bon secretari, Ramon Massaguer, que va continuar amb el primer consistori democràtic. Si Déu vol, el senyor Ignasi de Ribot i de Balle farà 99 anys el dia 11 de maig. Ha estat un home discret i que recorda que el pas per l’alcaldia li va deixar moltes espines clavades.