Tinc un Van Gogh

És un somni bonic: trobar un Picasso inèdit a les golfes de casa la iaia. I per què no un Goya al Mercat dels Encants? Calla, calla, un Degas a Todocolección! No està científicament provat que no pugui passar, però és difícil. I, quan passa, cal conèixer bé la intrahistòria perquè els detalls sempre importen. Sobretot, les persones que hi ha al darrere d’aquestes sonades descobertes. Fa alguns anys, no gaires, a Minnesota va aparèixer un suposat retrat de Van Gogh en un mercat de garatge, una cosa molt típica als barris dels Estats Units per endollar rampoines als veïns. El museu de l’artista a Amsterdam va rebutjar que fos autèntic, però llavors el quadre va anar a parar a les mans d’una empresa especialitzada a atribuir obres d’art desconegudes per seguidament col·locar-les al mercat (aquest darrer detall és dels que són importants). Els experts d’aquesta firma han dedicat quatre anys a investigar-lo i han conclòs que sí, que és de Van Gogh i que, és clar, val una milionada. Fins i tot han fet analitzar un pèl que estava enganxat al llenç. L’ADN s’havia degradat i no han pogut certificar que fos de Van Gogh. Oooh. Aquest sí que hauria estat un gran titular de clickbait per a la premsa! El museu de l’artista continua sense veure-ho clar, o si més no han optat pel silenci. Mentrestant, continuarem somiant.